divendres, 15 de maig de 2009

Mersad Berber



Mersad Berber
Retrospectiva


Caixa Forum
amb Isabel Larruy


15 de maig de 2009



Mersal Berber és bosnià i musulmà. Va viure i patir la guerra dels Balcans. És un historiador que en comptes de relatar uns fets, els pinta. Expressa amb la seva pintura tot l’horror de la guerra civil del seu país.
Podríem dir que la seva pintura és impressionista.
Utilitza molt el collage. Davant de cada motiu enganxa en la tela retalls de diari on expliquen la notícia. També fils, i molt pa d'or.
La seva obra gira entorn de tres icones:
el cavall: la feina i el dolor de l’home
els ocells: la llibertat
les dones: els sentiments.
Els cavalls en els Balcans són com de la família. Si els treus un cavall els treus la possibilitat de feina i de tirar endavant. I ell fa que els cavalls expressin els sentiments dels homes, el dolor, l'horror, la companyia... Porten els collars amb inscripcions religioses bizantines. Preguntat pel motiu va dir que les religions no deixaven avançar els pobles, com els collars al cavall.
Coneix un gitano que parla amb coneixement, té visió del que s'ha de fer. En el seu país n’hi ha molts, de gitanos. A aquest el compara amb Crist i per això el crucifica. Diu: et crucificaran. És un quadre impactant. En comptes dels dos lladres hi pinta dos cavalls. Diu que Jesús va ser crucificat, finalment, amb dos amics; i els cavalls els representen, acompanyant-lo, un d'ells amb l'horror a la cara pel dolor que s’infligeix al crucificat.
És musulmà però creu en la unió de les religions i veu en el cristianisme l’amor i el perdó que fa falta al seu poble. Tota la seva obra té influències cristianes.
I de Goya, de Velázquez, de Ingres i de Gericault: La balsa de la Medusa. En aquesta pintura hi veu reflectit el seu país, veu els seus compatriotes devorant-se els uns als altres, i quedant-se, els supervivents, amb tot un país per refer.
El vol refer no des del rancor i el impuls de la sang, com el seu fill petit, sinó des de la humilitat, del coneixement, del diàleg. Acaba amb un quadre del fill gran portant les cendres del país en una urna, perquè mai s'ha d'oblidar el que ha passat, ha de romandre sempre a la memòria del poble, i fent memòria d'una pintura de Velázquez.
L’exposició està muntada com una església, amb capelles laterals i el gran altar major al final amb la rèplica del quadre de La balsa de la Medusa.

No coneixia aquest pintor i m'ha impressionat la seva obra.