Un lloro per al vicari i altres històries
Un lloro per al vicari i altres històries
de Gerald Durrell
Traducció de Jordi Arbonés
El Cercle de Viena
Llegit l'abril de 2009
Molt, molt bo! Dóna gust llegir un llibre pel plaer de llegir, de retrobar paraules, expressions, de no cansar-te de les descripcions... En Durrell escriu molt bé i està molt ben traduït. Particularment em cansen una mica les descripcions però amb en Durrell m'agraden tant que fins i tot torno enrere tot sovint per rellegir-les. I m'encanta la seva imaginació i la seva creativitat.
Estem acostumats a llibres que ens exposen fets, fets viscuts o imaginats; però llibres com aquests que narren per dir coses, petites històries, amb personatges completament fora del que en diem normal... això és privilegi només d'una quants autors. I per citar-ne un d’actual parlaria de Sanchez Piñol i els seus Tretze tristos tràngols.
Aquest llibre conté vuit històries. Ja amb la primera vaig començar a somriure i no vaig poder deixar-la. La història de l'Esmeralda, una truja tofonera, és molt bona. I la d'en Fred, del Sud dels Estat Units, amb un reguitzell de personatges que et sorprenen a cada moment fins al punt que l’escriptor acaba dient: vaig renunciar a intentar comprendre la mentalitat de la gent del sud. I la del capità d’un vaixell que fa el seu últim viatge abans de jubilar-se, amb tot de senyores al vaixell, i la de la mare que els fills volen tornar a casar, a la illa de Corfú, amb diàlegs i reaccions ben curioses; amb en Ludwig intenta trobar sentit del humor en un alemany... i no el troba; el Jurat impressiona, amb al·lucinacions i realitats, amb el judici i els diàlegs-monòlegs? del vell botxí; i la història d’una velleta plena de vestits antics i assídua al casino i a les begudes d’alta graduació, i, finalment, amb la historia del vicari i el lloro malparlat.
Tot plegat un llibre molt entretingut, ben escrit, plaer pels qui gaudeixen de les paraules i dels relats ben construïts i que et deixa amb un somriure als llavis.
2 comentaris:
Acabo de descobrir el teu blog, però veig que coincidim amb moltes lectures, t'enllaço amb el meu!
No coneixia el teu blog i hi he anat a parar per casualitat. Es dóna el cas que sóc un dels directors de la col·lecció "El cercle de Viena" i et vull donar les gràcies per haver esmentat dos dels nostres llibres -"El lloro.." i "El festí..."- en tan poc temps. Vull pensar que això diu molt de nosaltres però per damunt de tot diu molt del teu gust! De veritat que editem tots els llibres amb les ganes que siguin apreciats per persones com tu i els teus lectors.
Moltes gràcies ben sincerament i moltes felicitacions pel teu blog. Que tingui una llarga vida i -si pot ser- que hi surtin molts altres bons llibres!
Per cert, si em permets la immodèstia et recomano "Winesburg, Ohio" de Sherwood Anderson: literatura de primera, creu-me.
Cordialment!
Publica un comentari a l'entrada