El Llibertí
Dijous, 13 de setembre de 2007
Teatre Poliarama
Autor: Eric-Emmanuel Schmitt
Direcció: Joan Lluís Bozzo
Traducció: Esteve Miralles
Repartiment ( per ordre d’aparició):
Ramon Madaula: Denis Diderot
Laura Conejero: Madame Therbouche
Jofre Borràs: El Baronet
Marta Millà: Madame Diderot
Nausicaa Bonnín: La jove d’Holbach
Paula Vives: Angélique Diderot
El Llibertí està cridada a ser l'obra estrella de la temporada. Un text intel.ligent, filosòfic, amb ironia i traces vodevilesques i, sobretot, l'actuació impecable, perfecte de la Laura Conejero i en Ramon Madaula.
Diderot rep la demanda d'escriure sobre el concepte de moral per l' Enciclopèdia, cosa que li resulta més que difícil perquè se n'adona que la filosofia i la seva vida de llibertí no van pel mateix camí. Quatre dones se li posen pel mig, impedint que ell pugui escriure la definició que li demanen.
T'ho passes bé, rius de gust i tot en un ambient intel.ligent, seductor, de conversa filosòfica amb gràcia i d'entrades i sortides harmòniques.
Diu Eric-Emmanuel Schmitt:
"És la més divertida de les meves comèdies. Fou escrita a la primavera, per a celebrar la primavera, amb un fort sentiment de renaixença i d'energia vital".
El Llibertí està basat en una situació real: una vetllada de pintura entre Diderot i Madame Therbouche. Madame Therbouche va demanar a Diderot que es quedés nu completament i ell així ho va fer, però degut a l'atractiu que ella desprenia, els pensaments del filòsof varen començar a manifestar-se entre les seves cames. Quan Madame Therbouche se n'adona, escandalitzada, llença un crit que Diderot precisa: "Estiguis tranquil·la, jo sóc menys dur que vostè". Em divertia aquesta inversió de situacions i valors, l'home objecte i la dona subjecte, la filosofia que posa per a la pintura sense recaure en les habituals imatges de "vanitat": la calavera, el llibre, la clepsidra, la meditació a la dèbil llum d'una espelma tremolosa d'un vell pròxim a la mort.
He inclòs els problemes que Diderot va patir durant 20 anys amb la redacció de L'Enciclopèdia. En aquella època els lectors més reflexius es varen escandalitzar per l'absència de la veu Virtut en aquell tom que havia de ser la primera i el súmmum del coneixement del món.A la meva comèdia la virtut està substituïda per l'ètica, que avui en dia és més evocadora a les nostres oïdes, i he concentrat en les peripècies relatives a la redacció d'aquesta veu, les dificultats que Diderot va travessar durant tota la seva vida per a intentar escriure sobre una moral sòlida i definitiva.
Teatre Poliarama
Autor: Eric-Emmanuel Schmitt
Direcció: Joan Lluís Bozzo
Traducció: Esteve Miralles
Repartiment ( per ordre d’aparició):
Ramon Madaula: Denis Diderot
Laura Conejero: Madame Therbouche
Jofre Borràs: El Baronet
Marta Millà: Madame Diderot
Nausicaa Bonnín: La jove d’Holbach
Paula Vives: Angélique Diderot
El Llibertí està cridada a ser l'obra estrella de la temporada. Un text intel.ligent, filosòfic, amb ironia i traces vodevilesques i, sobretot, l'actuació impecable, perfecte de la Laura Conejero i en Ramon Madaula.
Diderot rep la demanda d'escriure sobre el concepte de moral per l' Enciclopèdia, cosa que li resulta més que difícil perquè se n'adona que la filosofia i la seva vida de llibertí no van pel mateix camí. Quatre dones se li posen pel mig, impedint que ell pugui escriure la definició que li demanen.
T'ho passes bé, rius de gust i tot en un ambient intel.ligent, seductor, de conversa filosòfica amb gràcia i d'entrades i sortides harmòniques.
Diu Eric-Emmanuel Schmitt:
"És la més divertida de les meves comèdies. Fou escrita a la primavera, per a celebrar la primavera, amb un fort sentiment de renaixença i d'energia vital".
El Llibertí està basat en una situació real: una vetllada de pintura entre Diderot i Madame Therbouche. Madame Therbouche va demanar a Diderot que es quedés nu completament i ell així ho va fer, però degut a l'atractiu que ella desprenia, els pensaments del filòsof varen començar a manifestar-se entre les seves cames. Quan Madame Therbouche se n'adona, escandalitzada, llença un crit que Diderot precisa: "Estiguis tranquil·la, jo sóc menys dur que vostè". Em divertia aquesta inversió de situacions i valors, l'home objecte i la dona subjecte, la filosofia que posa per a la pintura sense recaure en les habituals imatges de "vanitat": la calavera, el llibre, la clepsidra, la meditació a la dèbil llum d'una espelma tremolosa d'un vell pròxim a la mort.
He inclòs els problemes que Diderot va patir durant 20 anys amb la redacció de L'Enciclopèdia. En aquella època els lectors més reflexius es varen escandalitzar per l'absència de la veu Virtut en aquell tom que havia de ser la primera i el súmmum del coneixement del món.A la meva comèdia la virtut està substituïda per l'ètica, que avui en dia és més evocadora a les nostres oïdes, i he concentrat en les peripècies relatives a la redacció d'aquesta veu, les dificultats que Diderot va travessar durant tota la seva vida per a intentar escriure sobre una moral sòlida i definitiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada