Joies al MNAC

Joies al MNAN        Joies d'artista. Del Modernisme a l'avantguarda

   

amb Isabel Larruy

Museu Nacional d'Art de Catalunya MNAC

27 de gener de 2010

Deliciosa exposició on pots contemplar les joies en un ambient íntim i cuidat. Podem dividir l'exposició en tres parts. La primers és la dels artesans, els qui treballaven les joies i seguien els patrons que els donaven. Al començament no es podien barrejar metalls fins que va arribar René Lalique i, amb 16 anys, va decidir que es podia treballar qualsevol metall barrejat amb altres. Hi ha també els joiers, els que dissenyen les joies, els creadors. Entre ells destaca, pel meu gust, Lluís Masriera, tot i que les joies de Lalique, de Manuel Capdevila, de Ramon Sunyer o de Jaume Mercadé també les contemples amb satisfacció.

Una segona part és la dedicada a artistes d'altres àmbits que també van dissenyar joies. Artistes com Georges Braque,  Hector Guimard,  Manolo Hugué, Pablo Gargallo, Julio González, Alexander Calder, Henri Laurens, Pablo Picasso o Salvador Dalí. Els ulls se te'n van rere les joies de Dalí per la seva originalitat i el seu costum de trencar esquemes. Aquestes joies se'ns presenten recolzades per altres obres dels mateixos artistes però en altre àmbits.

Els moviments Arts and Crafts i  Bauhaus, que aposten per la integració de totes les arts, incorporen materials diversos en la confecció de les joies. Trobem ferro, vidre, esmalts,  cordills... Ramon Teixé i Josep de Creeft són representants d'aquest nou art. I Joaquim Gomis i Manel Capdevila incorporen pedres i petxines i closques d'ou. 

En contrast amb aquest tipus de noves joies trobem les realitzades per Dalí o Braque, amb joiers professionals, utilitzant el robí, el safir i els diamants.

La tercera part és la relació de la joia i el cos. Hi veiem una col·lecció de vestits, cedits la majoria pel Museo del Traje de Madrid, amb fotografies dels anys 30 de Man Ray Steichen i altres. A cada vestit li correspon una joia determinada; els escots estan fets per les joies, les mànigues s'escurcen per lluir  braçalets, i les models posen en posicions que són vigents avui igual que fa quasi un segle.

Tot i que les joies no són la meva passió, reconec que l'exposició val la pena ser visitada per poder conèixer i contemplar els diferents tipus de joies, de treballadors de la joia i com evoluciona amb el temps i, al mateix temps, com perduren i continuen estant de moda determinats dissenys.