Indigneu-vos!

Indigneu-vos!

de Stéphane Hessel

Destino

Abril 2011

Quan algú com Stéphane Hessel fa una crida a la "insurrecció pacífica", a rebel•lar-se, se l'ha d'escoltar. Perquè Hessel, als seus noranta-tres anys, sap de què parla: membre de la Resistència francesa, supervivent de Buchenwald, militant a favor de la independència algeriana i defensor de la causa palestina, aquest lluitador etern és, a més, l'únic redactor encara viu de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

Diu l'autor: la pitjor actitud és la indiferència. Si us comporteu així, perdeu un dels components essencials que formen l'home: la facultat d'indignació i el compromís que la segueix.

El llibre comença amb una reproducció d'una pintura de Paul Klee, Angelus Novus, en què el filòsof Walter Benjamin, primer propietari del quadre, veia la imatge d'un àngel que repel•lia aquesta tempesta que anomenem progrés.

I el que tracta de dir-nos aquest personatge de noranta-tres anys és que no hem de sucumbir sota el huracà del consumisme voraç.

La joventut d'avui ha de buscar un motiu per indignar-se. La seva generació ho va tenir fàcil: indignar-se contra el nazisme que avançava i els destrossava la vida. Avui, tal i com ha crescut la joventut, en moments de bonança i sense gaire esforç per res, han de buscar el motiu per indignar-se, per comprometre's en aquest moment en què vivim i treballar per ell. No pot ser que els bancs s'enriqueixin juntament amb els seus directius i que no hi hagi diners per reformes socials. És la dictadura internacional dels mercats financers la que amenaça la pau i la democràcia. Si alguna cosa t’indigna, et tornes militant i vas a para al corrent de la història que es dirigeix a més justícia i més llibertat. La Declaració Universal dels Drets Humans, de l'any 1948, que ell va ajudar a redactar, són universals. I diu: si trobeu algú que no se'n beneficia, compadiu-vos-en i ajudeu-lo a conquerir-los.

La indignació ha de venir més d'una voluntat de compromís que d'una emoció. La pitjor actitud és la indiferència: amb la indiferència es perd un dels components més indispensables de l'ésser humà, la facultat d'indignació i el compromís que se'n deriva.

El futur pertany a la no-violència, a la conciliació de cultures diferents. La violència gira l'esquena a l'esperança. És el camí que hem d’aprendre a seguir. I per això no hem de deixar acumular gaire odi... Per arribar-hi, cal basar-se en els drets, i la seva violació; sigui qui en sigui l'autor, ens ha d'indignar. No podem transigir en el tema de drets.

Ara, de cara al jovent del segle XXI continua apel•lant a una veritable insurrecció pacífica contra els mitjans de comunicació de masses que només proposen com a horitzó per a la nostra joventut el consum de masses, el menyspreu pels més febles i per la cultura, l'amnèsia generalitzada i la competició a ultrança de tots contra tots.

I acaba dient:

A aquells i aquelles que faran el segles XXI els diem amb tot el nostre afecte:

CREAR ÉS RESISTIR.

RESISTIR ÉS CREAR.

He espigolat frases i conceptes del llibret de 60 pàgines que has de llegir a poc a poc, pensant que l'ha escrit una persona que ha tingut una vida llarga i plena, dolorosa i valenta, un home amb la ment clara i lúcida, que només demana als joves que obrin els ulls i pensin per ells mateixos. I actuïn en conseqüència.

Val la pena llegir-lo.