Països Bàltics 2 - Lituània:Trakai, Kaunas, Siauliai

Països Bàltics 2 - Lituània

Trakai - Kaunas - Siauliai

Del 27 de maig al 3 de juny
Amb el Teo i la Ma. Clara

Anar a Països Bàltics 1

Trakai

Situat a 38 quilòmetres de Vilnius ha estat declarat parc nacional, tant per la bellesa natural dels seus llacs i boscos, de bedolls i d'avets, com per la importància històrica del lloc. Va ser seu del Gran Ducat de Lituània i capital del país durant l'edat mitjana. L'imponent castell és una magnífica construcció situada en una petita illa al centre del llac Galve, un dels tres que volten la península. El castell és gòtic, de totxos vermells, i el va fer edificar el Gran Duc Vytautas, molt estimat pels seus súbdits, cap a l'any 1400.  

 

 

 

És una visita que no et pots perdre per la bellesa del castell, reflectida en el llac, amb els boscos i, per nosaltres, amb un cel blau i un sol esplendorós. Dins el castell hi ha un museu de història.
 

 

Prop del castell hi ha la Karaimu gatve, un carrer on viuen els últims karaites, descendents d'una tribu de Crimea, d'origen turc, i que religiosament són una escissió dels jueus que no admeten el Talmud. Les seves cases són de colors i sempre, sempre, amb tres finestres: una per Déu, una per la família i una pel Gran Duc Vytautas. Actualment hi viuen només 12 famílies, 60 persones. I tot el llegat d'aquesta minoria ètnica està recollida en el Museu Etnogràfic dels Karaites, en el mateix carrer. Allà ens van fer provar una beguda de pa negre, Giro, amb molt poc alcohol, molt dolça.

 

 

 

Kaunas

És la segona ciutat més important i més poblada de Lituània. Va ser capital durant la 1a. República lituana, l'any 1940. Va començar com ciutat industrial i tenia fama de ser la seu del crim organitzat. Va tenir molta importància en la recuperació de la llengua. Van buscar en els poblets on es conservava la llengua professors per ensenyar-la arreu.

 

 Vam començar visitant l'església de Vytautas el Gran, de la Mare de Déu de l'Assumpció, a tocar del riu, feta amb totxo vermell.

 

 

Després vam anar a la plaça de l’Ajuntament, molt àmplia, amb l'església gòtica de Sant Francesc Xavier i l’Ajuntament, que anomenen "El cigne blanc" pel seu color blanc i per l’alçada de la torre. És del segle XVII però construït sobre un edifici gòtic.

 

 

A prop trobem la Catedral dels Apòstols Sant Pere i Sant Pau. A la paret externa de la catedral hi ha un relleu dedicat al poeta romàntic lituà Maironis, pseudònim de Jonas Maciulis, que va ser un gran patriota i va lluitar per la independència de Lituània contra la Rússia Imperial.

 

 

La casa de Perkünas, dita així perquè en una paret es va trobar una representació del déu pagà Perkünas, déu del tro i del llamp.

 

L'església de Sant Jordi, destruïda per les bombes i que l'ensenyen sense restaurar; impressiona...

 

També hi ha el Museu del Diable, amb més de 800 representacions, pintures, escultures, del diable.

I en Museu d'Art Modern podem trobar-hi obres del pintor surrealista Mikalojus Konstantinas Ciurlionis de qui diuen que recorda les pintures de Dalí.

El Palau Episcopal amb una estàtua a l'exterior del bisbe Matjejus Valancius, una espècies de talibà, però que en el moment que es va prohibir escriure el lituà ell va fer imprimeir els seus llibres a l'actual Kaliningrado i els feia entrar al país a través de l’església. Va ajudar molt al procés de conservació i restauració de la llengua.

 

I ja sortint de la ciutat trobem el castell de Kaunas, en la confluència dels rius Neris i Nemunas, gòtic amb totxos vermells. Només es conserva algun tros de muralla i una torre originals. La resta ha estat restaurat el segle XX. Però és d'una bellesa serena i àmplia, amb un paisatge meravellós.

 

Siaulai

 

La colina de les creus. La Meca dels lituans.

 

 

Hi ha diferents versions sobre el seu origen. Uns diuen que un pagès va posar una creu per a la seva filla malalta i que la gent en va anar afegint. Altres que és un lloc pagà cristianitzat. I d'altres diuen que és una expressió de protesta anti-tsarista. Durant el comunisme aquesta colina va simbolitzar la resistència lituana. Les autoritats soviètiques, tot i arrasar-la força cops, no van poder evitar que cada vegada la gent portés, de nou, creus i més creus. Hi ha creus grans i petites, de fusta i de metall, cares i barates. És impressionant. I dels braços de les creus la gent hi penja rosaris.

 

 

Amb la quantitat de rosaris que tinc jo a casa de les àvies i que no sé què fer-ne! Si algú hi va que m'ho digui que li donaré tots els meus rosaris i que els pengi a la colina en nom de la família!

Actualment és el segon lloc de peregrinatge dels lituans, darrere de la Porta Aurora de Vilnius.

I anem ja cap a Letònia...

Anar a Països Bàltics 3 - Letònia: Rundale i Riga