Ànima

Ànima
de Wajdi Mouawad

Traducció d'Anna Casasses Figueras

Edicions del Periscopi

Setembre de 2014

"Aquesta novel·la, totèmica i animista, empeny els límits de la literatura. Ànima és una bèstia, a la vegada real i fabulosa que vol devorar l'inoblidable."

Molt difícil fer el comentari d'aquest llibre. És genial, diferent, fort, molt fort però escrit amb delicadesa i molt poètic. No t'estalvia la cruesa dels fets però te'ls diu tan ben dits que pots seguir llegint. Però en surts trasbalsat. Mai no havia llegit un llibre com aquest... L'autor és el mateix de les obres de teatre Litoral i Incendis, per tant ja m'esperava una cosa excepcional i sense precedents.

Et parla des desesper silenciós d'un home que un dia, arribant a casa, troba la seva dona salvatgement assassinada; ella i el nadó que portava dins. Ell, en Wahhch,  queda allà immòbil fins que el treuen i se l'enduen. No vol venjança; només vol veure la cara de l'assassí per estar segur que no ha estat ell, tot i que sap que no ho ha fet ell. El fet de trobar la seva dona en aquestes circumstàncies li porta un record antic, molt antic, de la seva infantesa. Però no ho veu clar, té llacunes, havia intentat oblidar i ara no pot tenir pau dins seu. La policia troba l'assassí per les empremtes digitals però li diuen que de moment no poden fer res perquè s'ha refugiat en una reserva de mohawks, i allà no hi poden ni volen entrar. I llavors ell comença una irracional carrera per Amèrica perseguint aquest home per veure-li la cara.

Cada capítol, tots molt curts, està explicat per un animal: gos, gat, esquirol, mosca, mosquit, mono, papallona... Cada un d'ells és on es troba l'home en un moment determinat, i en flairant la seva olor, hi noten la por, la sang vessada, el desesper silenciós... I són més humans que els humans...

A mi que no m'agraden els animals m'han agafat ganes de tenir un gos, un  gran gos enorme... (Ei! que ningú agafi la idea i me'n regali un!)

A qui li agradi llegir, i llegir un llibre ben escrit, molt ben traduït, poètic i bèstia a la vegada, que l'agafi i que no se'l deixi perdre.

Copio les paraules que hi ha a la portada del llibre. Crec que és una bona ressenya.

Quan en Wahhsh Debch descobreix la seva dona assassinada es queda paralitzat fins que, esperonat per l'abisme que s'ha obert a la seva memòria, es llança cap a una irracional cacera de l'home seguint l'olor sagrada, mil·lenària i animal de la sang vessada. Sol i abandonat per l'esperança, s'embarca en una odissea furiosa a través d'Amèrica, territori de totes les violències i de totes les belleses. Els records infernals que carrega, submergits dins dels replecs de la seva infància, es desperten de nord a sud, amb el contacte de la humanitat dels uns i de la bestialitat dels altres. Per aixecar el vel que planeja sobre la mentida dels seus orígens, en Wahhch haurà d'alliberar el llop de la seva còlera i sacrificar la seva ànima. 

I el dijous vaig al club de lectura de l'Espolsada on hi haurà l'Anna Casassas, magnífica traductora d'aquest llibre. I segur que sortiran moltes preguntes i respostes de les quals intentaré fer un resum aquí mateix.

26 de setembre
Després de la xerrada només afegir una cosa en la qual no em vaig fixar. Quan parlen els animals tots ho fan amb un estil diferent, estil que defineix la seva manera de bellugar-se en el seu món.Per exemple, el capítol on parla el peix està escrit tot ell sense comes i, si t'hi fixes, et recorda el moviment ràpid i precís d'un peix dins la peixera. I l'aranya, llegint el que explica sembla que vagi teixint la teranyina estirant els fils...
L'Anna Casassas va remarcar la dificultat de traduir un llibre com aquest. Hi abunden els sinònims, sobretot de sorolls de la natura. I eren molt importants; i per això trobem un lèxic tan bonic i exhaustiu de paraules catalanes que ja quasi no es senten enlloc i que són boniques, sonores... Però també va comentar la satisfacció que dóna traduir un llibre ben escrit com aquest i amb un tema tan curiós i diferent.
També hi era l'editor, home valent que es va atrevir, que va apostar, per un llibre difícil, i que veu amb satisfacció com agrada als lectors i com tots es senten tocats després de llegir-lo.
L'hauré de rellegir d'aquí un temps. S'ho mereix!