dimarts, 28 d’abril del 2015

Leopoldo Pomés


Leopoldo Pomés 

Exposició a la Pedrera
amb Isabel Larruy

28 d'abril de 2015



Em feia mandra anar-hi.No em sonava el nom i no em venia gaire de gust anar a veure fotos. Per sort tinc per costum anar als llocs encara que em faci mandra perquè va resultar una exposició molt bona i, a més, divertida. I l'autor, en Leopoldo Pomés, i tant que és conegut! Encara que només sigui perquè és qui dissenya cada any la campanya de Nadal del cava Freixenet, la noia bombolla! I després, veient les fotos, va fer anuncis de quantitat de productes que van inventar-se o van sorgir quan jo era jove. I els recordo... 
Les mitges de nylon, que no s'arrugaven,


la mantellina per altres usos quan ja no era obligatori portar-la en entrar en una església,


el banyador, sencer! sobretot...


la casa Meyba i les camises de tergal, que no s'havien de planxar, que va anar a fotografiar-les en un bosc on hi havia hagut un incendi per fer ressaltar més el color blanc.


les ulleres, i va introduir persones de més edat amb ulleres, que eren les que en principi en necessitaven més,


les enagües que s'adaptaven al cos de la dona sense arrugar-se,


els toros contemplats per nens des del darrere de les rodes d'un carro i


una meravella: una noia amb banyador sobre la sorra de la platja; les corbes del seu cos semblen les de la sorra, La fotografia és d'una bellesa excepcional! 


Al començament havia d'anar a buscar models estrangeres; les del país trobaven poc decorós segons quin tipus de fotografia. Però aviat va sorgir una Teresa Gimpera que aviat va voler demostrar que les noies de Catalunya eren també modernes i va fer molts anuncis amb ell.



Leopoldo Pomés és nascut a Barcelona i va començar amb el grup Dau al Set; i fins ara que encara treballa. Fotògraf, publicista, cineasta, dibuixant, poeta, empresari i gastrònom. Aquí deixo un poema que em va agradar molt. 


També és curiós que a l'entrada de l'exposició hem vist una columna gravada que normalment no es veu. La va fer Gaudí en desagravi a la sra. Güell que es quexava que una casa amb tants racons i corbes impedia col·locar mobles com Déu mana. A la columna s'hi pot veure gravat: oblida i perdona.