Xina - Retrat d'un país
Palau del Baró de Quadras
Xina
Retrat d'un país
1949-2008
Comissaris: Liu Heung Shing, Karen Smith
Projecte: Menene Gras Balaguer
Coordinació: Rodrigo Escamilla, Carlo Magnesi
Amb la col·laboració de: AMBRICA, TASCHEN
10 de maig de 2009
Liu Heung Shing, periodista i fotògraf, s’ha passat quatre anys investigant i recopilant fotografies

Les imatges són tant del dia a dia de la gent dels pobles i ciutats, com de la vida política, amb les seves manifestacions, mètodes de treball i personatges que han fet història. Vida pública i vida privada.
Són molt interessants i l’editorial Taschen n’ha fet un llibre, que per la raresa i poc comú de les seves imatges, ja que el més normal és que essent privades es perdessin, és un instrument clau per “veure” i entendre la vida a la Xina d’aquests anys.

Encara per a mi més interessant és la trilogia cinematogràfica, que podem contemplar al final de l’exposició, inèdita a Espanya, “Xina: A Century of Revolution”, d’AMBRICA Productions. Són tres pel·lícules de quasi dues hores cada una; la primera “Xina in Revolution 1911-1949” sobre els anys turbulents que van precedir l’assentament de la República Popular de la Xina l’any 1949; en la segona, “The Mao Years 1949-1976” apareix la Xina dels tumults, la de Mao Zedong i la seva revolució cultural; i en la tercera part, “Bourn Under The Red Flag 1976-1997” s’evoca la notable transformació de la Xina després de la mort de Mao l’any 1976.
Només vam poder veure la segona part, però per poc que pugui aniré a veure les altres perquè considero que són un document històric sobre un país i uns anys que no vam estudiar ni vam saber-ne res; i ara que volen explicar-nos-ho i obrir-se a nosaltres, ja que diuen que no aconseguim entendre’ls, crec que és el moment de fer un esforç i intentar reviure amb ells aquells anys de la seva història.

Aquesta foto, de l'any 1970, ens mostra a més d'un millió d'intel·lectuals i treballadors reparant el Gran Canal, una construcció mil·lenària que transporta aigua de Pekin a Hangzhou i que cada cent anys s'ha de revisar. Sembla mentida el carisma que tenia Mao; com podia moure multituds cap una banda o altre i sempre el seguien. No s'adonaven que eren manipulats de la manera més desvergonyida: els feia anar amb el govern i ho feien; els posava contra el govern i també se'l creien. Excepte els que no estaven d'acord amb ell que anaven o a treballs forçats o a la mort segura.
Teniu temps fins a finals de maig! Després l’exposició se’n va a Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada