Revolutionary Road
Revolutionary Road
A casa
24 de maig de 2008
A casa
24 de maig de 2008
Director: Sam Mendes
Guió: Justin Haythe sobre una novel·la de Richard Yates
Actors: Leonardo di Caprio, Kate Winslet, Kate Bates, Michael Shannon, Kathryn Hahn, David Harbour, Dylan Baker, Richard Easton, Zoe Kazan, Jav. O. Sanders, Max Casella
La pel•lícula és bona i suposo que el llibre també ho deu ser. Els personatges m'han recordat, per la seva problemàtica, l'obra de Bernard Shaw "La casa dels cors trencats". Ja sé que no tenen res a veure ni per època ni per manera de ser o de fer, però tenen en comú, sobreto

Viuen en una urbanització de casetes amb jardí, en una barriada de Connecticut, tot molt bonic, tothom molt amable, nens somrients... un lloc idíl•lic. I per a la gent del barri són la parella ideal. Però l'única persona que veu el que ella sent i pensa és el fill dels veïns, un home de la seva edat, tancat en un manicomi i que surt de tant en tant mig dia per estar amb la família. Ac

I et quedes pensant: s’estimaven aquesta parella? Quin tipus d’amor els unia? Sabien el que pensava la seva parella o, simplement, vivien vides paral•leles trobant-se de tant en tant com els trens en una estació? Havien intentat conèixer-se una mica a fons? Crec que falla el diàleg. Cada vegada que ell vol parlar ella s'hi nega. Quan tot va bé, estupendo; si hi ha problemes, crits i més crits. Real com la mateixa vida...
2 comentaris:
Et recomano que llegeixis Les germanes Grimes del Richard Yates, autor de Revolutionary Road.
Boníssim!
Hola!
Jo també vaig anar a veure aquesta pel·lícula i, si bé haig de dir que l'argument sí que em va agradar i que vaig trobar molt encertat que es fes una pel·lícula de, més o menys, gran repercussió sobre aquest tema, no em va acabar d'agradar la manera com ho lligaven.
Ara no la tinc gaire present, i no puc citar-ne coses gaire concretes, però em fa l'efecte que hi havia algun buit, algun comportament il·lògic que no m'acabava d'encaixar.
Evidentment, la parella s'estimava però, potser més que per l'amor, per l'estima pròpia que es fa a base de conviure. Penso que aquest problema el tenen moltes parelles d'avui dia, i després les coses acaben sovint com acaben: com el rosari de l'aurora.
Espero que la pel·lícula hagi fet reflexionar a més d'un i de dos.
Publica un comentari a l'entrada