El largo adiós de Ellen Olestjerne

El largo adiós de Ellen Olestjerne
de Franziska von Reventlow

Periférica

Gener de 2012

Després de llegir aquesta novel·la penses que la teva vida ha estat d'una placidesa i una monotonia i rutina extraordinàries, tot i que no et sap greu perquè no m'hagués agradat gens portar la vida que porta la protagonista d'aquesta novel·la. Protagonista que en gran part és la mateixa autora, ja que la vida que va portar s'assembla força a la d'Ellen.

Ellen és una nena de bona família però que ha tingut la "desgràcia" de néixer "nena" i no pot fer res del que fan els seus germans i amics i que ella voldria fer. Tota la seva vida és una lluita per la llibertat, lluita que passa per sobre o a través de l'amor, el sexe, la feina, la maternitat... Porta una vida del tot bohèmia, és independent, sobretot de la seva família i es passa la vida buscant... No crec que mai arribi a ser feliç. Però és que ho té molt difícil; en tota la seva infantesa no ha tingut ni un carinyo, ni una alabança, ni una abraçada de la seva mare ni de ningú de la família; ella és aliena a la família, sembla que va néixer en la família equivocada...

No sé, és un bon llibre, dur i real per la manera d'explicar-ho. I t'agradaria agafar a l'Ellen de nena i agombolar-la una mica; i potser així, potser, aconseguiria una mica d'harmonia a la seva vida i una mica de felicitat.

És un llibre per rellegir-lo perquè segur que hi trobaré molts detalls que ara m'han passat per alt. M'ha quedat un regust que no m'agrada...