Hedda Gabler

Hedda Gabler
de Henrik Ibsen

Teatre Lliure de Gràcia

9 de febrer de 2012

Direcció: David Selvas
Actors: Pablo Derqui, Àngela Jové, Crsitina Genebat, Laia Marull, David Selvas, Ernest Villegas
Coproducció: Teatre Lliure, CAER-Centre d'Arts Escéniques de Reus i Teatro de La Abadía

"De vegades m'agafen aquests rampells, no em puc reprimir. No sé per què ho faig", ens diu Hedda Gabler. I també, en una entrevista, comenta: Hedda és el màster de la incomprensió. Viu en una situació, una pell, en què no vol estar i això li provoca reaccions incomprensibles. És víctima de la societat, però sobretot de sí mateixa. No té lloc al món. Però fins que ho entens, penses: Aquesta paia, què fa? Està com una cabra!.

I així és ella, tot i que el director David Selvas ens la presenta dient: La protagonista resulta fascinant per ser una dona forta i un personatge complex.

Forta no, complexa potser sí però no massa. És filla del General Gabler i es casa amb un acadèmic, el Tesman. Ell està terriblement enamorat de la bellesa d'aquesta dona i crec que no li veu ni els defectes, tot li sembla bé i tot ho disculpa. Ella s'hi ha casat sense estar-ne massa enamorada; senzillament ha trobat que era un bon noi amb un bon futur. Tornen del viatge de noces i ella està decebuda i avorrida. En el fons no tenen res en comú. I ella si té una condició forta és l'egoisme. Viu per a ella, i el que no pot tenir no compta o ho destrueix. Li agrada estar voltada de la colla d'amics perquè tots adoren la seva bellesa i n'estan enamorats. No la veus en cap moment que es preocupi per algú o per alguna cosa si no li pot portar un profit. Però no crec que ho faci ni pensant-ho: és la seva condició. La veritat és que és una malalta egoista. I molt. Esgarrifa una de les escenes del final de l'obra quan destrueix el "fill" d'uns amics; senzillament perquè no és seu ni pot evitar que algun home s'enamori d'alguna altra dona que no sigui ella, encara que ella hagi abandonat ja aquest home.

Mimada, consentida, egoista, no puc dir que li falti amor perquè té tot el del seu marit, però potser li va faltar a la infantesa, o potser, senzillament és així. No pot suportar dependre d’una altre persona, i quan s’hi troba el seu desesper la porta al final.

És un dels personatges de Ibsen més radicals, més extrems.

L'actuació de tots els actors és bona i molt bona la de Laia Marull en el paper protagonista. M'ha agradat molt, però m’agradaria llegir l'obra de Ibsen. No sé si la retrata semblant a a aquesta Hedda que he vist al Lliure...

L’escenografia, molt simple, molt moderna, potser podria millorar una mica. I sovint es perd la veu dels actors...