dissabte, 11 de febrer del 2012

The artist


The artist

Cinema Bosque

11 de febrer de 2012

Guió i direcció: Michel Hazanavicius
Actors: Jean Dujardin, Bérénice Bejo, James Cromwell, John Goodman, Penelope Ann Miller, Missi Pyle, Malcom McDowell, Joel Murray, Ed Lauter, Beth Grant, Bitsie Tulloch, Ken Davitian

Genial! En blanc i negre i cine mut. Hollywood, 1927. El protagonista, George Valentin, és una gran estrella del cinema mut però en el moment que comença el cine sonor ell no sap pujar al tren, li sembla una bajanada i s'enfonsa. En contrast, la jove Peppy Miller, que va entrar al món del cinema gràcies a ensopegar amb George Valentin al carrer i fer-li un petó, es converteix en una gran estrella. Ell va sempre amb el seu gosset que sap actuar també al cinema i que no l'abandona en els mals moments.
La noia va seguint amb pena el deteriorament de George i l'ajuda sense que ell ho sàpiga. Naturalment la pel·lícula acaba bé!
És bonic recordar el cinema mut perquè ens fa veure l’enorme esforç que feien els actors per expressar el que sentien i feien. La manera de bellugar-se, l’expressió de la mirada, les mans, tot el cos ens parla.
Després, amb el cine sonor, dónes més importància a la paraula que a l’expressió de l’actor.
I, per cert, he descobert el perquè del cinema sonor: perquè la gent del públic callés d'una vegada! Tot i que el cine era petit la gent no parava de parlar, de xiuxiuejar, de molestar... Ara entenc perquè a les pel·lícules mudes hi havia sempre un pianista...


2 comentaris:

Marta ha dit...

ei! encara no l'he vista. NO EXPLIQUIS ELS FINALS DE LES PELIS O DE LES OBRES DE TEATRE!. A la meva família et defenestrarien!!!!!!!!!!!

Maripepa ha dit...

Marta, l'argument és molt simple, ho veus d'entrada, fins i tot ho podria explicar el tríptic que et donen a l'entrada. La gràcia de la pel·lícula no és la història sinó com la representen. Ho sento si t'he descobert alguna cosa de més.
Maripepa