65 anys!

65 anys!

17 de juny de 2012

I finalment ha arribat el dia: ja tinc 65 anys! La veritat és que a la meva mare la veia molt gran però jo no me'n sento. El que sí veig és que no arribo a tot el que vull fer; he de frenar de tant en tant i dir-me a mi mateixa que ja no puc portar el ritme de fa uns anys. Apart d'això em trobo molt bé i no compto la meva vida per anys sinó per fets, per vivències. I això és el dia a dia.

Ha estat un dia molt maco. He estat molt feliç. Amb en Jaume sempre al meu costat, amb els fills, les joves i els néts; amb els germans, tot i que faltaven el Francisco i la Maiaia, però ja ho celebrarem quan el metge li doni permís...

A mig matí hem anat tots a Can Brustenga. Els nostres néts ja no se'n diuen, de Brustenga, però volia que les joves i els nens coneguessin la casa pairal, la casa on van néixer el meu pare, el meu avi, el meu besavi... i així fins al primer Brustenga que va ser cap al 1245. La casa original és la petita i ara hi viu l'hereu jove.

La casa gran, amb pintures a la sala que sembla que són del mateix pintor que les del Palau de la Virreina de Barcelona, va ser construïda més tard, cap al 1697.

És una casa molt gran, amb habitacions amb alcoves,

amb mobles conservats d'època, amb el terrat que dóna al pati, voltat de quadres on abans hi havia vaques, porcs, ovelles, gallines, cavalls, conills...

El pedrís de l'entrada, que jo el veig sempre amb la figura del meu oncle, el tio Josep, amb el porró al costat,

el gran safareig on es rentava la roba,

la Capella dedicada a la Immaculada... Aquesta Marededéu va ser feta amb la fusta d'un xiprer que els rojos van fer caure durant la guerra, i a l'entrar a la capella en notes l'olor...

Vam cantar els goigs de Can Brustenga i vam prendre aperitiu i vam brindar amb cava dins el celler, just sota el lloc on jo havia trepitjat raïm una pila d'anys! És la part de dalt de la fotografia.

Quants records d'aquella època! Jo m'estimo Can Brustenga, l'he viscut jo mateixa i a través del meu pare que se l'estimava d'allò més.

Ara hi viuen el meu cosí, el Francisco, l'hereu, amb la seva dona, la Carme. Sempre tenen la casa oberta per qui vulgui i són molt hospitalaris. Gràcies, Francisco i Carme! Els nens van córrer per la casa, van veure el llit on dormia el meu pare, es van ficar a tots els racons que van trobar i van escoltar amb força atenció les explicacions que el meu germà Joaquim ens feia. La veritat és que tot això em va fer molt feliç. Potser no serem una família exemplar, amb personatges "importants",  però estic orgullosa de portar aquest cognom.

Després cap a casa, es van banyar els nens i a dinar en una taula quadrada perquè així els 17 ens vèiem les cares.

Va ser molt maco i divertit. Els nens van sortir amb un paper cada un i van anar aixecant -los; cadascú tenia una lletra del meu nom i llegia o deia de cor una frase referida a mi. Estaven feliços i reien; ho havien preparat tot d'amagat i els agradava que jo tingués la sorpresa. Són tan macos aquests nens i nenes... i me'ls estimo tant!



Després em van regalar una fotografia gran de tots ells, molt maca, una altra dels tres fills, i finalment una dels nou néts. Em va fer molta il·lusió!

Se'ls veia tan feliços i somrients! Què més pot demanar una mare, una àvia? Com deia la meva mare, vam començar dos, en Jaume i jo, i ja som disset! I vaig tenir flors dels germans i un llibre i un centre preciós d'en Jaume... Les espelmes quasi ni temps per bufar-les perquè entre tots van anar més de pressa que no pas jo! I sobretaula, els nens jugant, els grans parlant... Un dia feliç i rodó!

Ja a la nit, en Jaume i jo amb els germans, preníem una copa de cava i ens van trucar que el bosc cremava. Just a tocar de casa entre la Capella i el camí de l'Areny hi havia tres punts de foc. Incendi provocat que va fer venir tres cotxes de bombers. Un final inesperat però que va acabar bé. Ara ens queda un tros de bosc de color negre... però res més.

I qui dia passa any empeny! Que puguem seguir vivint moments dolços com aquests en família, que ens agradi celebrar tot el que és bo, que ens sapiguem acompanyar quan alguna cosa no va bé i que puguem bufar espelmes en companyia de tots durant molts anys!

Moltes gràcies a tots!!!