Els feréstecs
Els feréstecs
de Carlo Goldoni
Teatre Lliure
Montjuïc
31 de maig de 2013
Molt divertida! Goldoni és sempre una festa i la direcció de Lluís Pasqual és com de costum molt encertada. Aquesta vegada l'escenari era ben diferent d'altres vegades. Per sort vam agafar fila 10 i així vam poder gaudir dels personatges anant amunt i avall i vam poder veure a tocar la cara de la Laura Conejero amb el somriure de dona que sempre ho aconsegueix tot amb picardia i gràcia. Molt bé! La decoració és mínima; l'escenari amb dos laterals que arriben fins al final de la sala i per on corren, entren i surten els actors, i només cadires, ben posadetes, que canvien de lloc segons l'escena.
Lluís Pasqual ha situat l'obra no a Venècia, com és en l'original, sinó a Catalunya, en un poble de l'interior, i ha fet que la parla veneciana es convertís en una barreja de parles catalanes: la de Girona, la de Lleida, la de Mallorca i la de València. Á mi que m'agrada sentir parlar els diferents catalans que tenim, l'enorme riquesa que alguns no volen veure, m'ha fet gaudir de valent aquesta bona idea.
El nom de els Feréstcs ve de la Primera República; una pila de gent no estava d'acord amb la llibertat recent estrenada, hi veien perills, temien a les dones que no estiguessin sota el seu poder: ells manaven a casa i es feia el que ells volien...
En una d'aquestes cases hi ha una noia jove a qui el pare ha trobat marit. però no el coneixerà fins al dia del casament.
Les dones fan una conxorxa i fan que es vegin abans amb tots el daltabaix que això provoca.
Una vegada més el Teatre Lliure es posa en primera posició amb una obra bona, divertida, molt ben treballada, amb uns actors de primera línia, i amb una escenografia i posada en escena innovadora, original i molt encertada. Endavant!!!
