Litoral

Litoral
de Wajdi Mouawad

Teatre Romea

3 de maig de 2013

Direcció: Raimon Molins
Actors: Marc Rodríguez, Lluís Marco, David Verdaguer, Mireia Trias, Patrícia Mendoza, Pepo Blasco i Xavier Ruano

“Deixa els camins perquè tots els camins et porten a la terra; només l’abisme condueix al somni. Aneu pels camins. Esgoteu-vos caminant. Abans que caigui el capvespre. Amb ràbia, amb ira. Fins al final dels camins, dels països, de les alegries, del temps. Després dels amors i de les penes, de les alegries i els plors, de les pèrdues i els crits. Just després, hi ha el litoral i la mar oberta. Que s’emporta tot. Tot. Encara que em capbussi en les profunditats del mar, seguiré sent la teva força. Res és més fort que el somni. Ell ens unirà per sempre”. Wajdi Mouawad

Del mateix autor que Incendis, que em va agradar mooolt!, Litoral no m'ha decebut, tot i que segueixo posant per davant la primera. Però treballen molt bé i m'ha agradat molt.

Litoral és un crit, un gran crit esgarrifós, fort, desesperat, que busca la companyia, l'altre, per poder entendre la vida. És un crit visceral, que surt del jo més profund. Un crit que demana i espera resposta.
En Wilfrid s'assabenta a mitjanit que el seu pare és mort. I quan el vol enterrar amb la seva mare la família no el deixa. Li diuen que el seu pare va abandonar la mare i només tenen penjaments per a ell. Llavors Wilfrid decideix emportar-se'l al Líban, on va néixer el pare, al seu poble. És un viatge per enterrar al pare, però en el fons és un a manera de fer camí buscant-se a ell mateix, buscant les seves arrels, preguntant-se qui és ell i quin és el seu paper a la vida. La curiositat és que el viatge el fa amb el apre mort, discutint amb ell, parlant, dormint junts en els camins. Quan arriba al poble troba la noia que crida, la noia que canta, punt de contacte amb Incendis, amb la noia que canta, tot i que amb motius i circumstàncies ben diferents. Junt amb aquesta noia van buscant pels pobles on enterrar el pare. I així el noi descobrirà que per saber qui és necessita l'altre, els altres, que completin el puzle de la seva personalitat. Acceptar el seu passat i crear un futur. En el fons no deixa de ser una història d'un noi a la recerca de respostes per a les preguntes essencials de la vida.