Plou cap amunt

Plou cap amunt
de Eduard Terrades

Juny de 2014


Petit recull de poemes escrits ja en edat adulta. Molts d'ells relacionats amb la mort. La majoria són prosa poètica i algun d'ells m'ha agradat particularment. Escriu tant en català com en castellà i en reprodueixo un parell per què veieu l'estil.
El llibre no es troba  a les llibreries perquè és una edició limitada de 50 llibres. L'he pogut llegir perquè l'autor és nebot de la Nina, la sogra d'un dels meus fills, amb qui ens passem llibres contínuament. La dedicatòria que li fa l'autor a la Nina, la seva tia és molt maca: A la tia Nina, aqui tant estimo i que sense els seus comentaris mai no hagués escrit un segon poema. A ella li han agradat molt tots els poemes, com és d'esperar! A mi no tant com a ella, però sí alguns d'ells. I aquí en teniu una mostra.

El dedicat al seu pare:
Al meu pare, recordant els dies que ell anava a pasar visita a les seves parteres i nosaltres l'acompanyàvem i l'esperàvem al cotxe
Sap on va
El veig sortir des de la finestra del cotxe,
és diumenge de visites.
Ell sap on va.
Jo miro, ell marxa.
Ell sap on va
i això marca camí.
Com l'ocell que, no sap com.
sempre arriba al seu destí.
Ara tots dos anem,
la vida no s'atura.
Les estacions són diferents,
però el camí marcat perdura.

A la seva dona Anna:
Horta de Sant Joan
Queriendo ser
no vi que estaba siendo.
Queriendo ser molino
no vi que tu eras viento.
Buscaba ser feliz
y contigo vi que lo estoy siendo.

Nit d'estels
La nit és negra i lluent.
Els estels es multipliquen en la foscor com un
immens camp de blat esquitxat de roselles.
Moltes de les estrelles que engalanen el
firmament ja no existeixen.
Fa milions d'anys que es van apagar però la
seva llum ara arriba a la Terra. Hi arriba amb la
mateixa força del teu record, ara que tu has
passat a ser un bocí de firmament.