El somni del poble Ding

El somni del poble Ding 
de Yan Lianke

Les Altres Herbes

Gener 2022

És un llibre molt bo! El seu autor explica que quan el va acabar es va quedar com buit, molt trist, ho va passar molt malament, igual que amb els dos llibres anteriors amb els quals fa la trilogia. Té por d'encomanar la tristesa als lectors. Els altres dos llibres, anteriors a aquest, no els he llegit. No els coneixia. Aquest m'ha agradat molt, malgrat el tema i tot el que comporta. 

Ens trobem en un petit poble enmig de la Xina, pobre i sense recursos com tants d'altres pobles. El fet curiós és que la història l'explica un nen de 12 que acaba de morir, que acaba de ser enterrat a terra, al costat de l'escola i tocant a la caseta l'avi. No se l'ha pogut enterrar a la tomba familiar amb els ancestres perquè encara és petit... Ha mort enverinat. Com primer va anar morint tot el bestiar de la casa. 

I ens explica la història. Feia ja 10 anys que els grans mandataris ven adonar-se que faltava sang. I la millor manera que se'ls va ocórrer va ser anar poble per poble comprant sang. La pagaven bé i de seguida els "llestos" del poble es van oferir per encarregar-se de to. I va ser així com el pare del nen mort va començar a comprar sang a la gent del poble i dels pobles veïns pagant-los molt bé i estalviant amb xeringues i cotó fluix. I es va enriquir molt. 

Al cap dels anys la gent que havia venut sang va començar a trobar-se malament, a sortir-los butllofes per tot el cos, a aprimar-se i a vomitar sang i el govern va cridar a l'avi del nen, que era l'encarregat de l'escola, feia de mestre, per parlar amb ell. I li va explicar que aquesta malaltia es deia sida i que tots els que havien donat sang l'agafarien i moririen. 

La febre s'amagava a la sang. L'avi s'amagava en els somnis. 

La febre cobejava la sang. L'avi, els somnis.

L'avi somniava cada dia.

Però eren somnis premonitoris. L'endemà passava el que havia somniat i ell anava lligant caps.

El nen ens fa veure com reacciona cada persona en cada circumstància. Con es deixen portar per unes paraules que els engresquen encara que siguin falses. Com reaccionen davant la injustícia. Però també com, tot i que veuen qui és el culpable de tot, només que els parli volent ajudar, ja s'obliden de la resta i van caient cada vegada en el parany.

La figura de l'avi és molt important en tota l'obra. Se'l respecta molt. És el mestre Ding.  Ell viu encara amb el respecte als veïns i a la gent del poble. Vol ajudar i ajuda. I veu el mal que fa el seu fill gran, en Ding Hui, i parla amb ell una i altra vegada i no el defensa davant els altres. Es van barrejant els somnis de l'avi amb la realitat que viuen. Quan el govern diu que regalarà taüts a tots el qui tinguin un malalt a casa, el pare del nen torna a agafar les rendes i fa el seu gran negoci. I la gent es dedica a talar els arbres del poble per poder fer taüts, deixant el poble sense ni una ombra. La sensació l'endemà al matí en veure que no hi quedava ni una arbre era esfereïdora. I vull deixar constància del nom d'alguns arbres ja que no tots els conec. Paulònies, sòfores, pollancres, salzes, oms, cedres, garrofers, acàcies, mèlies..

Paulònia

Sòfora

Quin goig devia fer el poble amb tants arbres! Ara els podem trobar també a Barcelona. La Paulònia combat la contaminació i la sòfora pertany a la família de les acàcies.

És curiós veure la diferència entre l'avi, que veu les coses com són en realitat i intenta posar-hi ordre i benestar, i la gent del poble que malgrat la malaltia que quasi tots pateixen saben animar-se de cop per talar els arbres que els han tocat per fer-ser els fèretres. I com es pot trobar l'amor enmig de la malaltia i la no comprensió dels qui et volten. 

Sembla mentida que es pugui ser tan malvat durant tant de temps i volent semblar benefactor... I com la majoria de les vegades se'l creuen... 

També hi ha el negoci dels casaments entre morts. Això no ho havia llegit mai. Arriba un moment que es mor tanta gent jove que comencen a casar-los perquè estiguin acompanyats la resta de la vida, ja morts. Que puguin tenir companyia. I aquest és un altre gran negoci pel pare del nen. I l'avi calla quan veu que no hi pot fer ja res. Però li surt la fortalesa en un moment determinat, quan volen casar el seu nét de 14 anys, el narrador de la història. 

El trobo un llibre molt interessant. Sembla que és veritat que la sida va fer estralls a la Xina i que la gent es venia la sang per poder fer-se una casa. Els personatges estan molt ben detallats i la barreja de somni amb la narració del nen és molt curiosa. I la vida en aquestes circumstàncies no costa de creure. És així. Í també la indiferència total dels mandataris i de la gent que s'aprofita de les circumstàncies. 

Un dia que l'avi va a casa el fill gran quest li ensenya una habitació plena de bitllets. Plena. L'avi s'ho mira i li diu: 

Quants n'hi ha? li va preguntar l'avi.

No ho sé, va somriure el pare.

L'avi es va quedar rumiant.

Però si tenint-ne per viure ja n'hi ha prou... Què en faràs de tants diners?

El pare va semblar incòmode. 

El llibre està molt ben escrit i comprenc el cansament extrem, la baixada moral, que li arriba a l'autor quan l'acaba. Ha fet un esforç ingent. Es mereix que li llegim el llibre. Seguir els pensaments de la gent, de l'avi, les explicacions del nen mort... I tot i la duresa de les situacions el pots llegir sense angoixar-te. Sabem ja què és la sida, el mal que fa i com malviuen la gent en poblets petits i abandonats...  I està escrit en llenguatge poètic que fa que tot sigui més agradable de llegir, que les paraules llisquin una rere l'altre i que no vulguis deixar el llibre.

Llegiu-lo!