La mestra i la Bèstia

La mestra i la Bèstia
d'Imma Monsó

Llibres Anagrama

Agost 2023

Imma Monsó és per a mi un enigma fins que no he acabat el llibre. Recordo llibres seus llegits fa molts anys i que no em van agradar massa. L'últim que vaig llegir "La dona veloç" sí que el vaig llegir a gust i ara aquest, que em feia mandra posar-m'hi, me'l van recomanar tant que el vaig agafar. I la veritat és que m'ha agradat. M'ha agradat tot i trobar-me amb un personatge inquietant, la Severina, que et costa imaginar-te-la real, tot i que segur que en trobaríem moltes com ella. 

Som a la postguerra i la Severina viu amb el seus pares en una casa allunyada del centre, a tocar de la carretera. El pare té una feina enigmàtica que el fa estar sovint fora de casa. La mare educa la seva filla, li fa classes, no la porta a l'escola. Rep una educació força original a través de la mare, entre el impuls de fer-la viure apartada de les consignes del Règim i la por de tenir-la sempre apartada de nens de la seva edat. A més la Severina té una timidesa congènita, es dedica a llegir i fins i tot a aprendre's llibres de memòria. Llegeix tot el que troba, papers, anuncis... Sovint escolta com parlen els pares i encara que no entengui res li queden a la memòria noms, situacions, idees...  Comença a estudiar Magisteri, també des de casa, però en poc temps perd mare i pare. Llavors decideix deixar la casa de la carretera i anar a classes presencials. Troba molta dificultat perquè mai havia parlar massa amb ningú, no entén de què li parlen, la seva ignorància de la vida és gran. 

Amb el títol a la butxaca busca plaça de mestre. El que demana és un poble, una feina i una casa des d'on pugui veure nevar. I va a parar a Dusa, un poblet del Pirineu Ribagorçà.  

Allà té l'esperança de trobar-s'hi ben acollida i aconseguir socialitzar-se una mica. Però la seva ignorància del món en què ha viscut fa que no entengui la vida, les pors, de la gent del poble després de la guerra. Sort en té de la Justa, una dona gran que l'ajuda i sobretot de Simeó, la Bèstia, que li obre els ulls i aconsegueix que ella lligui les converses i els noms que sentia en les converses del seus pares amb la realitat de la Guerra Civil. 

Després, ja gran, vídua, amb la filla i la néta, aconsegueixen posar en net la història de la família. 

La Severina costa entendre-la i interpretar-la. Es pot viure com ho va fer ella? Tanta vida interior tenia com per no veure la vida de fora? Tanta timidesa com per no demanar explicacions al pare i la mare? Poden uns pares deixar a la seva filla en una ignorància de la vida tan gran?

El llibre és interessant i la reacció dels personatges molt real. 

Sergi Pàmies a la Vanguardia va escriure:

Monsó acostuma a fer servir personatges disfressats d'una excentricitat (sempre de proximitat) que convida els lectors a pensar que no són ben bé com nosaltres (error) i que obliga els crítics a fer servir l'adjectiu d'"escriptora inclassificable". 

Hauré de tornar a posar a Imma Monsó entre els llibres per a llegir...