La fabricanta

 

La fabricanta
de Dolors Monserdà

Novel·la de costums barcelonines 1860-1875

Editorial Barcino Imprescindibles
Biblioteca de Clàssics Catalans

Club de lectura SER

Agost 2023

                                                                                 

                                                               A LES MEVES FILLES 

                                                               ANGELINA I DOLORS

A vosaltres, que en sans amors bressades

al raser de la llar teniu lo cor,

d'unes llars, ja pels anys mig apagades,

vos oferesc les cendres avivades

per la dolça ventada del record.

Dolors Monserdà de Macià

 

Quina delicadesa de llibre! Des de la coberta, la primera pàgina i les il·lustracions al final del llibre, fetes pel seu germà, tot ell és com un regal, un bocí del que va ser una època que només coneixem per les xerrades amb les àvies... i encara... Podria ser un llibre senzill, explicant coses d'altre temps, amb els bons, el pobres, i els dolents o descontents, els rics. De molt jove havia llegit alguna novel·la d'aquest tipus. Però Dolors Monserdà té categoria d'autora, d'escriptora, d'il·lustrada, i li ve de família. Ja de petita va viure a casa seva un ambient cultural i de llibertat que no era el corrent de l'època. 

Tot i que saps el que passarà des del començament l'autora ens fa un retrat de cada personatge, tan ric, que el veus com si el tinguessis al costat. I com saps que sí, que la gent era així, els veus reals completament i, salvant les distàncies, els veus contemporanis...

La fabricanta és la primera novel·la urbana escrita en català i a Dolors Monserdà se la considera una de els primeres feministes de la història. Aquesta novel·la està basada en personatges reals, situats en el moment que el tèxtil començava a entrar amb força dins el món de la industria i les dones n'eren la majoria protagonistes, però sempre era l'home qui treia el cap i s'enduia tots els afalacs. 

Em costa veure a Dolors Monserdà de feminista, perquè en aquella època totes les dones treballaven i eren les que tenien les idees, les que innovaven, les que deien al marit com havien de portar el negoci... Els homes sabien treballar però no veien, o no veuen, més enllà de la feina. La dona té una visió més general i no es queda en el moment precís sinó que mira el futur, té intuïció, sap per on ha de tirar i tot això ho va inculcant a l'home, i ell li fa cas i ho porta a la pràctica, però el mèrit és de l'home. 

Sempre ha estat així. Els grans Reis de diferents països sabien fer la guerra però eren les dones les que els ensenyaven el camí que havien de seguir, què convenia en aquell moment i què havia d'esperar una millor ocasió. 

Però sí que va ser feminista, ho va ser ja que tot i que ens presenta les dues dones representatives de l'època, la Florentina i l'Antonieta, dóna importància i ensenya amb claredat el paper de cada una d'elles i el dels homes. I això no vol dir que els homes no estimin les seves dones, però sovint no les entenen, no comprenen les seves necessitats. Quan el marit de l'Antonieta li diu que es jubili, que ja ha treballat prou no s'adona que li treu una part molt important de la seva vida, que ella no vol retirar-se. Ell li ha dit per amor, perquè creia que era el correcte. I ella munta un espai a casa seva i segueix treballant, i quan arriben maldades sap retornar al seu lloc i aconsegueix que el marit se n'adoni. Moltes d'aquestes coses segueixen avui igual. Potser a la generació dels nostres néts veiem ja un canvi important. Però són molts anys per canviar completament i aconseguir la igualtat dels dos sexes... 

Llegir-la m'ha retornat als meus 13 o 14 anys quan llegia, en castellà!, llibres amb dones semblants. I m'agradaven tot i saber, com en aquesta novel·la, com acabaria des del primer moment. La diferència és que llavors tenia 13 anys i ara 76... i que una cosa era llegir aquelles novel·letes que llegir a Dolors Monserdà. 

M'ha agradat la presentació del llibre, m'ha agradat llegir-lo i el recomano de tot cor! I aplaudeixo la decisió de deixar les expressions i els mots tal i com ella els va escriure. Et situen més a l'època i és tan agradable llegir llenguatge d'abans... Et recorda les àvies... 

Enric Monserdà, germà de l'autora, va il·lustrar en color tots els capítols d'una edició de La Fabricanta de 1908, llibre que actualment es troba a la Biblioteca de Catalunya