dijous, 5 de març del 2009

Slumdog millonaire



Slumdog millonaire

Cinemes Bosque

4 de març de 2009


Guió de Simon Beaufoy
basat en la novel·la de Vikas Swarup
Directors: Danny BoyleLoveleen Tandan (co-director: India)
Actors: Dev Patel en el paper de Jamal K. Malik i
Freida Pinto en el paper de Latika

La pel·lícula dels Òscars. Em va agradar molt tot i que al començament vaig patir veient la crueltat i la misèria de la vida dels nens i nenes en un slum –barriada pobre i miserable-.
Un noi slumdog - gos de barriada- es troba sense pares de molt petit i malviu al carrer amb el seu germà. Allà coneix una nena com ells i junts viuen del que roben i de les escombraries. Un dia un home jove, ben vestit i somrient, els ofereix menjar i viure en una mena de casa comuna. Ells allà són feliços i viuen amb la il·lusió d’una vida millor. Però aquests acollidors són una màfia que recull nens per pidolar al carrer, deixant-los cecs, si és necessari, perquè facin més pena. S’escapen i comença la seva vida-fugida. Però a la nena l’atrapen i tota la pel·lícula és el record de la nena en el Jamal i el intent d’anar a rescatar-la. Per això es presenta al concurs “Vols ser milionari?” amb l’esperança que ella el vegi i poder-se retrobar.
Encara que sembli impossible en Jamal va contestant totes les preguntes i quan n’hi falta només una la policia l’agafa per ordre del director del concurs, que està segur que fa trampes. Després de torturar-lo perquè confessi i veient que el noi diu sempre que sabia les respostes ve la part més bonica... i més cruel. Pregunta a pregunta va explicant al cap de policia perquè sap la resposta. I sempre és en un moment de la seva vida que ha tingut una experiència, normalment trista o cruel, o ha sentit o ha vist alguna cosa que l’ha marcat o ha estat testimoni d'un drama despietat.
En Jamal quan es presenta al concurs té només 18 anys. Per tot el que ha viscut sembla que hauria de ser ja vell, no un adolescent. Quina vida més diferent segons el lloc que t’ha tocat néixer i viure!
Finalment acaba bé i surts content, però amb unes imatges a la retina difícils d’oblidar.