Jesús - Aproximació històrica

Jesús - Aproximació històrica                                        
de José Antonio Pagola

Abril 2010

El llegia de feia temps; no seguit sinó per temes. No cal llegir-lo d’una tirada, ni seguint els capítols. Agafava el tema que em cridava més l’atenció i quan l’acabava n’agafava un altre. I per Setmana Santa vaig triar des del darrer Sopar fins a la Resurrecció. La seva lectura van ser els meus “Oficis” de Setmana Santa...

Llegir Pagola és entendre l’Evangeli i reconciliar-te amb molts temes que anaves guardant en un armari esperant temps millors.

Pagola ens acosta a la figura de Jesús de Nazaret des d’una perspectiva històrica, amb un rigor exigent i, alhora, amb una fe profunda que no pot ni vol amagar. Vol explicar el impacte que Jesús va provocar en els homes i dones d’aquell temps. I ens ho explica amb paraules senzilles i aclaridores. Ens fa fàcil l’evangeli i ens empeny a creure amb més llibertat. Com diu un jesuïta amic nostre: l’evangeli suposa que tenim intel•ligència, imaginació i sentit comú.

Diu Pagola: És una aproximació històrica a la figura de Jesús, utilitzant la metodologia i els mitjans que s’empren en la moderna recerca. Els lectors trobaran en aquestes pàgines un estudi històric sobre Jesús que tracta de respondre a preguntes com aquestes: com era?, com va entendre la seva vida?, quins foren els trets bàsics de la seva actuació i les línies de força o contingut essencial del seu missatge?, per què el van matar?, en què acabà l’aventura de la seva vida?. ... M’he esforçat en cada un dels passos per operar amb l’ajuda dels criteris científics acceptats avui per la majoria dels qui investiguen sobre Jesús, i he tractat de fer-ho amb la major objectivitat possible. La meva fe ha tingut una importància gran en un altre ordre de coses, però no hi he acudit com a instrument d’interpretació històrica.

No puc escriure aquesta vegada un llarg resum de la impressió que m’ha fet aquest llibre. He preferit posar aquestes poques paraules del seu autor i cementar només que llegir l’últim sopar i, sobretot, la resurrecció és un exercici impressionant que t’omple, t’allibera i t’ajuda a seguir creient i intentant viure “en cristià” dins aquest món en què vivim en què tot trontolla i sembla que llanci a terra amb força les nostres creences de la infantesa.

El que sí vull dir, clar i fort, és que en el temps que vivim, en el dia d’avui, no val a dir que l’evangeli és cosa d’abans, que no creus perquè l’església et fa mal, que el Papa , els bisbes, els capellans no et convencen en absolut... Tot això ara ja no val. Tenim una colla de teòlegs de primer ordre, tenim un exemple en persones de l’església –perquè església ho som tots, no només l’estructura, l’organigrama...- en què tots estem d’acord amb el seu treball. Tots aquests que critiquen tant i tan fort, els recomano llegir abans alguns d’aquests teòlegs i desprès, si encara volen, podran criticar amb fonaments més “al dia” i no amb el que els van ensenyar quan anaven a escola. Us asseguro que dóna gust llegir llibres escrits per persones de vàlua, que saben exposar i expressar els temes que durant tants anys hem cregut “per fe” i que ara entenem gràcies als seus estudis.

He sentit dir que aquest llibre ha estat retirat de les llibreries. Un altre cop l’església “institució” que té por de no sé què. Potser tenen por d’una fe adulta, contrastada i assumida. Però ja hi ha tantes edicions que no corre perill de perdre’s...