divendres, 26 de març del 2010

Ermita de Sant Ramon




Ermita de Sant Ramon
Sant Boi de Llobregat


26 de març de 2010



En Jaume sempre parlava de la ermita de Sant Ramon. Des del camp del Prat del seu avi es veia molt bé i ell n'hi parlava cada vegada que hi anaven, a collir carxofes. En Jaume no en collia pas gaire, era de ciutat..., però a l'avi li agradava que l’acompanyés. I sempre que passem prop de l'ermita, que es veu de lluny, sempre em recorda aquesta escena. Avui hem decidit pujar-hi. Primer en cotxe per un camí amb bigues de fusta i encimentat i després ja a peu per un caminet costerut molt agradable.

Feia un dia esplèndid, amb una mica de ventet, suficient perquè les aus rapinyaires que des d'allà es poden contemplar, avui s'amaguessin i no es deixessin veure.
L'ermita està dedicada a sant Ramon, patró de les embarassades i en dues parets hi ha penjats quantitat de exvots demanant fills sans. I si a més són macos, encara millor. I els exvots són bodis, pijames, conjunts de recent nascut, sabates... Resulta molt curiós.
La vista des de l'ermita és excepcional. A una alçada de només 300 metres i sense quasi ni bellugar-te pots contemplar des del delta del Llobregat, amb tota la plana formada pels al•luvions del delta fins les muntanyes del Tibidabo, el Montseny, Montserrat i tot el Pirineu nevat. Ah! I en un dia clar pots arribar a veure Mallorca. Quin país tan bonic i variat tenim! És Catalunya... Com podem no estimar-la i enyorar-la si n'has de marxar?
Força gent passejava per allà i molts joves estaven asseguts a la porta de l'ermita amb els seus entrepans. Tot i la pujadeta sembla que sigui un indret molt concorregut per caminaires i gent que fa footing.
Al costat de l’ermita hi ha un petit bar-restaurant per si vols prendre alguna cosa.
Aire fresc, una mica d'exercici i una xerradeta agradable fa que les cabòries se'n vagin a passeig, almenys per una estona.
Us ho recomano!