Neu a Barcelona

Neu a Barcelona

8 de març de 2010

La nevada d'ahir a Barcelona va ser espectacular. Feia molts anys que no veien tanta neu pels carrers de la ciutat. Nosaltres, des de casa, vam badar com infants veien caure els flocs de neu i fent tornar blancs els cotxes, les voreres, els carrers i els arbres del jardí que tenim prop de casa.

Només m'esgarrifava veient la gent que havia quedat atrapada a la carretera en el cotxe, i en els trens. En el gel de la carrerera. Pensava en el fred que devien passar i el fred és una cosa per a mi difícil de suportar. I també pensava en tota la gent sense sostre, on es podien refugiar, on menjarien calent... I la gent gran sola, en pisos enormes, sense calefacció o en tots els que s'havien quedat sense llum.

Tot té la seva part bonica, estètica, riallera, feliç i també la seva part fosca, trista i, sovint, evitable.

Aquest matí la neu quasi no es veia per enlloc, en el nostre barri, i en canvi quedaven les brancades d'arbres a terra tombades pel vent.

Avui també s'ha acabat el patir pels fills, per la carretera, el tren, els col•legis...

Catalunya no està preparada per aquestes nevades. I potser que vagin posant fil a l'agulla ja que el canvi climàtic, tan si volem com si no, s'està apropant a passes de gegant!

15 de març:

Vuit dies després de la nevada encara hi ha pobles de la província de Girona que estan sense llum. A quin segle vivim? No tan passar-se la culpa els uns als altres i en canvi treballar més plegats perquè coses com aquestes no tornin a passar; que és el que prometen sempre i sembla que el vent se les endú, aquestes promeses...