Electra

Electra                                                                                         
de Sòfocles

Teatre Nacional de Catalunya

Sala Petita

9 d'abril de 2010

Producció: Teatre Nacional de Catalunya i Q-Ars Teatre
Adaptació: Jeroni Rubió i Rodon
Direcció i espai: Oriol Broggi
Actors: Clara Segura, Borja Espinosa, Mercè Anglès, Anna Güell, Mar Ulldeolins, Marc Serra

Cal llegir i rellegir els clàssics. Tota la nostra cultura ve d'ells i els tenim, la majoria, força oblidats. Electra és una obra impressionant, digna de ser llegida i comentada. Agamèmnon se'n va a Troia i deixa la seva dona i els seus fills. Sacrifica la seva filla gran Ifigènia, per fer contents els déus, i quan torna de la guerra ho fa acompanyat de Cassandra. La seva dona Clitemnestra ha aprofitat el temps i governa amb el seu amant Egist. Quan torna Agamèmnon, Clitemnestra no vol passar a viure sense Egist i amb la companyia de la seva rival Cassandra. I amb l'ajut d'Egist mata Agamèmnon i Cassandra. Electra, la filla, quan veu que la mare i Egist s'ajunten, tem per la vida del seu germà Orestes que els pot prendre el poder en fer-se gran i, d'amagat, el dóna al seu preceptor que se l'emporta lluny de palau, a un altre país. Tota l'obra és la vida que porta Electra recordant amb pena la mort del pare estimat, enyorant Orestes i esperant el dia que tornarà, ja gran, per venjar la mort del pare i governar el país.

Quan entres a la Sala Petirta del TNC et trobes amb una reproducció d'una àgora grega, amb un prim i llarg xiprer, una estàtua de Giacometti que vol simbolitzar els déus grecs i una aixeta d'on raja aigua, que ens acompanyarà al llarg de l'obra. L'espai és íntim i t'hi trobes bé. Llavors comença l'escena. I no sé perquè ja no m'hi trobo tan bé. Em costa entrar en els personatges, trobo que ni parlen ni es belluguen com haurien de fer-ho. A poc a poc, vaig entrant-hi i finalment em trobo a gust amb ells i gaudeixo de l'obra. Tota l’obra està acompanyada per la guitarra de Marc Serra, molt agradable, amb un popurri de música, des de “El noi de la Mare” a Bob Dylan i, no sé si és així, però un amic al sortir ha dit que havia tocat també música africana. Amb tot he de dir que el personatge d'Orestes no m'ha seduït especialment, és el més fluix de tots, i que el començament d’Electra tampoc. Després Electra m'ha anat agradant. En canvi tenia por d'una Mar Ulldemolins que em recorda massa Vendelplà i he tingut l'agradable sorpresa que m'ha agradat molt, que està molt en el seu paper i li llueix.

En resum, una obra molt bona, amb tots els números per ser una de les millors de l'any, però que per a mi, s'ha quedat una mica curta per la interpretació. Amb tot, no us la perdeu!