Las chicas de campo

Las chicas de campo
de Edna O'Brien


errata naturae

Gener de 2014

Sempre em sap greu fer una mala crítica d'un llibre i per això sempre repeteixo que el que escric aquí és la meva opinió i que aquesta opinió pot estar influenciada per moltes circumstàncies. 

A mi no m'ha agradat; més ben dit: no m'ha deixat cap empremta, no m'ha dit res que vulgui recordar especialment. I em sap greu perquè hi ha tema i personatges per fer una gran novel·la, d'aquelles que no pots deixar fins que s'acaba. Però sembla que l'autora crea uns personatges peculiars als qui podria treure molt de suc i... els deixa morir en una quotidianitat i simplesa esfereïdora. 

El personatge de la Caithleen i dels seus pares, en un petit poble de Irlanda, la seva amiga Baba, la seva mare, en  Hickey, que treballa a la casa i que sembla que tindrà un gran paper en la història... i que s'esllangueix ja al començament de l'obra, el senyor Gentleman... 

Per un seguit de circumstàncies la Caithleen ha d'anar a viure a casa la Baba, la seva amiga que tot i fer-li la vida impossible, segueix essent la seva amiga. Explica com se'n van al internat, la vida que porten allà, les sortides amb homes més grans perquè tenen diners, la seva vida després a Dublin, en una habitació llogada, el descobriment de l'amor, el desengany... Però pel meu gust tot sense força, sense ànima. 

Tenia ganes d'acabar ja el llibre i agafar-ne un altre. Em sap greu. Si a algú li ha agradat molt agrairé un comentari!