Pantalons curts

Pantalons curts
de Joaquim Carbó


ARA llibres


Gener de 2014

S'ha posat de moda que la gent coneguda publiqui les seves memòries de la infantesa. I de moment vaig llegint-ne uns quants. Joaquim Carbó ha estat un dels grans escriptors les obres del qual han fet gaudir els meus fills durant molts anys. El considero un bon novel·lista i potser per això m'ha sorprès una mica aquest petit llibre. 

Suposo que a ell li és més fàcil novel·lar que explicar la seva vida. Perquè tot i que és interessant i s'explica bé hi trobo a faltar la xispa de les seves novel·les. 

Ens explica la seva infantesa viscuda entre el barri de Gràcia i Caldetes. La guerra el va trobar amb quatre anys i els records que en té són els d'un infant que vivia aquests mals moments arrecerat a la casa dels avis, jugant i sense adonar-se massa del que passava. Sí que parla de quan el seu pare va ser altre cop a casa, que van reprendre la intensa vida familiar, senzilla, plena d'afecte i tendresa que mai haguessin hagut de perdre. 

És un llibre entretingut de llegir, ben escrit! -és en Joaquim Carbó!- que et recorda coses que tu has viscut i d'altres que t'han explicat. 

El que sí que és curiós és que tots aquests llibres de records de infantesa, estant situats en la mateixa època i a Catalunya, siguin tan diferents les vivències d'uns i altres! Cadascú va viure, o recorda,  la guerra i la postguerra d'una manera força diferent, i al mateix temps diferent de com van explicar-me-la a mi. 

Entretingut i fàcil de llegir, és recomanable.