Premis Gaudí

Curtmetratges Premis Gaudí

Col·legi d'Enginyers Industrials

28 de gener de 2014

Hem tingut la sort de poder veure els quatre curtmetratges finalistes dels Premis Gaudí que s'atorgaran el dia 2 de febrer. Hem pogut opinar i decidir quin d'ells premiaríem nosaltres. 

Ho ha organitzat el Cineclub de l'Associació d'Enginyers i ha estat molt interessant. 

El primer: GodkaCirka -Un forat al cel- és rodat a Somàlia. Direcció. Àlex Lora i Antoni Tibaldi. Tenim la veu d'una nena davant el paisatge àrid però amb arbres típic de les fotografies d'Àfrica de qualsevol ONG. I amb el mateix to de veu, suau i poètic, va explicant com Alà va crear la terra i a sobre hi havia com un gran forat. I un dia un núvol va caure a terra i va ser un xai. I des de llavors la pastora ha de cuidar els xais. La seva mare també va ser pastora però va morir de part i a ella la va acollir la seva tia. I parla de l'àvia, que fa temps que no veu, que li va dir que la veuria abans de morir perquè ella tornaria al poble a morir allà. I sense canviar el to de veu explica que al poble manen els homes, des de sempre. I que ara està esperant que arribi la "talladora" i per això estan construint, les dones, una cabana on haurà d'estar-s'hi fins que acabin les pluges amb les cames lligades i ben quieta. I confessa que li fa una mica de por, però que totes les nenes bones han de passar per la "talladora". I mira el cel i busca la seva mare, i l'àvia, però no les troba. I es conforma: és la voluntat d'Alà. 

Aquesta veu tranquil·la, reposada, fins i tot poètica, que no es rebel·la contra res del que li passa, que accepta el que li és donat per tradició, junt amb el paisatge seré, solitari, grogós, del seu país, fa que passi l'estona i et quedis en pau. Entens tota la tragèdia sense necessitat ni de crits ni de imatges esfereïdores. però colpeix igual. O més. 

M'ha agradat molt. Retrata molt bé el poc que sé del caràcter de la gent de poble d'Àfrica. El conformisme, l'acceptació del que els arriba... 

En el col·loqui comentava la gent entesa que era una llàstima que un curt de gent de Catalunya hagi d'anar tan lluny per explicar una cosa viscuda, veritable. Que aquí també n'hi ha moltes i que es perdran per no explicar-les. I tenien raó. Però malgrat tot això l'he trobat bonic... 

El segon: La gallina, basat en un conte de mercè Rodoreda. Direcció: Manel Raga. En blanc i negre i sense veus. Han anat a triar el conte més truculent de la Rodoreda. Jo no el recordo; l'hauré de buscar. Molt dur i amb imatges que se't queden a la retina, Però molt ben fet. Retrata un petit mas perdut enmig d'un paisatge pedregós i desagradable, i un nen amb els pares que cuiden les gallines i caven el terra dur i improductiu. A la nit el nen  escolta la violació contínua de la mare, cada dia, aguanta les gallines que el piquen sovint, veu com maten i treuen la pell dels conills i sempre s'ho mira tot amb uns ulls profunds i foscos. La mare també té la cara de dolor, de pena, però està pel seu fill. El pare riu... Pertot hi trobem formigues, grosses, que es passegen per la roba, per l'aigua, pel terra... Un dia la mare, embarassada, mor d'una envestida del seu home. I l'home supleix la dona amb una gallina... El nen no ho aguanta i porta un gat perquè mati la gallina però és ella qui guanya. 

Les cares del nen, del pare, de la mare, són perfectes! Però el nen no és conformista com la nena africana. Ell odia el pare, i les formigues...
He trobat ara el conte de la Mercè Rodoreda. Llegiu-lo si voleu. 

El tercer: Sequence. Direcció: CarlesTorrens. Més tipus americà, amb violència i fantasia. Un noi es desperta un matí al costat de la seva parella però ella no es vol ni deixar tocar. Ha tingut un somni horrorós on ell feia no sabem què. Se'n va a treballar però ja pel carrer la gent li fuig, en el treball no el volen. Sembla que tot el poble ha tingut el mateix somni. Ho passa molt malament, el volen matar, la parella se'n va de casa... I l'endemà al matí es troba que també tot el poble ha somniat una cosa terrible i la protagonista és la veïna d'ells. I continua la violència... 

És imaginatiu però és el que menys m'ha agradat. 

El quart: Wings. Direcció: José Villalobos. Una entrevista, en un escenari amb un violoncel immens, a un noi. Li expliquen que el públic és molt exigent, que volen una actuació perfecta, que per quin motiu ha de ser ell l'elegit. I ell explica que el seu pare era un dels centenars d'enginyers d'un poble que en una immensa fàbrica feien ales d'avió. I que ell només havia de caragolar tots els cargols de l'ala. Però que si fallava en un de sol tot se'n podia anar en orris. L'accepten i quan ja te'l imagines assegut amb el instrument davant veus que l'entrevista era per passar els fulls de la partitura. La importància de les coses petites... 

Tipus gag amb final inesperat. 

Per a mi, hauria de guanyar el primer. Però no crec que guanyi. Els altres són més treballats i fantasiosos.

3 de febrer de 2014
Ha guanyat GodkaCirka -Un forat al cel-, el que m'agradava a mi! Ho trobo perfecte! No us el perdeu!