Pasqua i mones

Mona de-construïda tipus Ferran Adrià... o millor dit trencada!

Pasqua i mones

5-6 d'abril de 2015

Un any més arriba Setmana Santa, arriba Pasqua i arriben els fills i néts a buscar mones! 

Han canviat molt els costums d'aquells temps en què jo era petita i no podíem ni jugar ni riure el divendres sant, que fèiem el dejuni i l'abstinència, que els cotxes no circulaven, que assitiem a peu als oficis de Setmana Santa... Ara es va a veure una processó com a curiositat històrica o turística, i s'aprofita aquests dies "sants" per anar de vacances. Que lluny queda aquell any 1978 en què vam anar a Mazarron per Setmana Santa i vam queda escandalitzats perquè el divendres sant inauguraven una discoteca! 

En Jaume i jo vam anar el dissabte a la Vetlla Pasqual. Vam comptar trenta persones. També queden enrere aquells anys que havies d'anar a l'església mitja hora abans per poder seure, i que al sortir la colla de joves s'acomiadava per fer a peu el camí fins a Montserrat... Però no ens posem nostàlgics! Vam tenir el foc nou fora de l'església, la vetlla Pasqual quasi en família, i vam cantar les caramelles. I després una mica de coca i una copa de cava a la rectoria. 

Les caramelles, en el meu record de infantesa, la formaven una colla de joves i grans del poble, homes sols, amb veu potent, i passaven per totes les cases cantant-les i recollint diners o obsequis dolços, o ous. Ara una petita colla de nanos passa per quatre punts del poble i les canta. Aquest any no n'he sentit parlar. Potser ja fins i tot això s'ha perdut... 

El diumenge a migdia comencen a arribar els fills i néts i al vespre ja hi som tots. Carn a la brasa, pa amb tomàquet, sopa pels petits, truita d'espàrrecs recent collits i moltes

explicacions de com ha anat a cada família al lloc que han triat passar aquests tres dies de festa.

I el dilluns toca amagar els ous de Pasqua al jardí. Aquest any han pujat set nens i nenes més, fills de cosins, i ha estat molt divertit. Ara els ous ja els amaguen els néts grans i ajuden als petits a trobar-los. 

Després repartiment de mones. Tots els padrins, excepte un, són de la nostra família i fa goig veure la taula plena de nens cadascú amb el seu padrí i la seva mona. 

I el dinar, el xai pasqual, amb dues taules llargues ja que som disset persones, i la xerradeta dels postres, aquest any amb la companyia ja dels dos néts grans. Com passa el temps! I les dues mones tradicionals per les joves llamineres... i per tots els altres!

El bosc de casa encara fa una mica de pena després de la ventada de desembre. Queden encara arbres caiguts, i per treure'ls han obert camins per dins el bosc... No vull pensar-hi gaire. En un parell d'any tornarà a fer goig. Ara hi ha feina, molta feina. I acceptarem amb gust que tots els amics dels fills que gaudeixen cada any d'uns dies en aquesta casa vinguin un dia a ajudar a recollir llenya i a netejar una mica el bosc. Tots s'han ofert i acceptarem agraïts el seu oferiment. 

Fins i tot vam tenir una obra de teatre, Pinotxo, molt ben representada! 

I ja ha passat Pasqua, les mones, les vacances... i sense voler comences ja a pensar en l'estiu!