L'africà

L'africà
de J.M.G. Le Clézio

Premi Nobel de Literatura 2008

El Balancí
edicions 62

Gener 2016

És un llibre autobiogràfic. Sembla que l'escrigui per trobar el pare que no va poder viure'l en la seva infantesa, o retrobar l'Àfrica que el va encisar i fer adolescent quan va viure-hi. 

El seu pare era metge i ja recent acabada la carrera se'n va anar a Àfrica a exercir. Ja casat hi va tornar amb la seva dona i és quan viu el millor de la seva vida. A cavall, recorrent els poblets d'on ell és metge, grans extensions de terreny, rius meravellosos. Quan neixen els nens la dona va a França a tenir-los i els agafa la segona guerra mundial. La mare i els nens no poden anar a Àfrica i el pare no aconsegueix que el deixin arribar a Europa. I passen anys, Quan finalment la dona i els nens arriben a Àfrica troben un pare desconegut, autoritari i exigent. Però a canvi descobreixen la llibertat; llibertat de còrrer per on volen, d'aventures perilloses, d'estudiar a a casa amb la mare... Quan ja gran retorna a Àfrica vol reviure la vida del seu pare, els llocs on va viure, la seva feina de metge, el poble on ell va perdre la innocència de nen i es va fer home. Vol retrobar el seu pare i conèixer-lo millor. Saber perquè l'estima... 

No sé gaire com explicar-ho perquè no és una novel·la ni un llibre de viatges. És la reflexió íntima i sincera d'unes experiències i unes vivències que el van marcar profundament. 

I tot això molt ben escrit, suau, culte, amb una traducció esplèndida que et fa gaudir d'una lectura tranquil·la i profunda que no voldries que s'acabés.

Potser al cap i a la fi el meu antic somni no m'enganyava. Si el meu pare s'havia convertit en l'africà, per la força del seu destí, jo puc pensar en la meva mare africana, la que em va besar i nodrir a l'instant en què vaig ser concebut, a l'instant en què vaig néixer.