diumenge, 23 d’agost de 2020

Can Brustenga 785 anys



Can Brustenga 785 anys
Santa Eulàlia de Ronçana



Aquest 2020 fa 785 anys que el primer Brustenga es va instal·lar a la masia de Can Brustenga, a Santa Eulàlia de Ronçana. Actualment, els propietaris, els meus cosins, continuen utilitzant-la com a habitatge i, fins i tot, s'hi poden trobar tres generacions de Brustenga. La part més gran de la masia és més recent -pertany al segle XVII- i està habitada pel propietari, Francesc Brustenga, que hi viu amb la seva dona, Carme Barbany. En canvi, la construcció més antiga -originària del segle XIII i annexada a la porta del pati- és l'actual habitatge del seu fill Josep, que hi viu amb la seva dona, Imma Massagué, i el seu fill, Marc Brustenga.

Can Brustenga té l'origen en el segle XIII i està inclosa en el Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.  Sembla que el primer Brustenga va construir la seva casa sobre les runes de l'antic Mas Santiga. 
Cap al 1235 un noble anomenat Ramon Brustenga va arribar d'Hongria acompanyant a la reina Violant per casar-se amb Jaume I. Aquest Brustenga es va casar i es va establir a Barcelona, però en dues o tres generacions es perd el rastre d'aquesta família. 
Un dels criats de Ramon Brustenga sembla que es deia Pere, es va establir a Santa Eulàlia de Ronçana. En aquella època era corrent que els criats agafessin el cognom del seu senyor. Casat amb una noia de Granollers es va fer la casa a Santa Eulàlia, Can Brustenga. 
Per arribar a la masia hi havia un llarg camí a l'ombra de plataners. Actualment una part del camí ja no existeix però encara en podem recórrer la part final, el que arriba a la masia. A mà esquerra trobem la masia antiga, la construïda al segle XIII, ara restaurada i habitada pel Josep i l'Imma. 
Una arcada fa d'entrada a la masia construïda el segle XVII. Gravat a la pedra podem llegir: Isidre Oller Brostenga 1697. La història ens diu que Caterina Brustenga, una de les pubilles que hi ha hagut al llarg dels anys i que va mantenir el cognom Brustenga pels seus fills, va voler construir aquesta casa, d'estil afrancesat, però abans d'acabar el segon pis la casa es va ensorrar. Llavors el seu marit, Isidre Oller, es va cuidar de la reconstrucció de la casa, i per assegurar-se que no tornaria a caure va doblar l'amplada de les parets mestres. Ja que havia assumit totes les despeses de l'obra va fer gravar el seu nom a la pedra. 
Passant sota l'arcada trobem a la dreta la capella de la casa. Construïda el 1848 per Francisco Brustenga Torres i dedicada a la Immaculada, aplega cada any a tots els Brustenga que vulguin anar-hi per celebrar una eucaristia, cantar els Goigs dedicats a la Immaculada i un dinar de germanor. No agrairem mai a la Carme i la M Carme tota la feina de tants anys!  La figura de la Immaculada va ser trencada durant la guerra i el meu avi, Francisco Brustenga Màrgens, va encarregar una figura de la Marededéu feta de la fusta d'un dels xiprers, abatut durant la guerra. Quan entres a la capella encara ara notes l'olor de xiprer... 
El patí, quadrat molt bonic, dóna a les quadres, ara buides, però abans amb vaques, porcs, cavalls, bens, gallines, conills... Quants records...
Ja dins la casa tens una entrada molt gran, on donen el despatx, el celler, el menjador i el quartet de la llar de foc. El menjador, molt gran, amb una taula molt llarga, el racó de la llar íntim i acollidor, darrere el menjador petit i la gran cuina i rebost. Rebost que jo he vist ple a vessar d'aliments que havien de durar molt temps. Un altre dia explicaré els meus records d'aquestes habitacions...
Una gran escala, preciosa, porta a les estances del pis de dalt. Equivalent a l'entrada trobem la sala, pintada creiem pel mateix pintor que el palau de la Virreina de Barcelona. A banda i banda els dormitoris. A davant els dos principals, un pel matrimoni i l'altre per anar-hi la vídua quan es casava l'hereu. Llavors la vídua, perquè normalment moria primer l'home, canviava d'habitació i deixava la primera a la parella. El meu cosí va trencar la tradició i no va deixar que la seva mare canviés de lloc. Ell i la seva dona van dormir, i dormen, a la segona habitació. Les altres habitacions són amb alcoves i n'hi ha una molt curiosa perquè té tres alcoves, cosa gens corrent. En aquesta habitació és on dormia el meu pare de petit. També hi ha el quarto del capellà on es conserva un llit que va ser dels únics mobles rescatats de l'escola d'Olot en produir-s'hi destrosses durant la guerra civil.  Sempre hi havia un capellà a la casa. Es dedicava a la instrucció dels nens i a reescriure tota la documentació que hi havia de la història de la família. Molta part de la documentació original va se destruïda durant la guerra. Al tercer pis hi ha les golfes, ventilades pel gra i tot el que s'hi guardava. Abans d'arribar a les golfes hi havia, ara ja no, la comuna. Un banc de pedra amb tres forats de diferent mides, era el lavabo de la casa. Quantes vegades m'hi havia assegut amb les meves cosines! Quan es va casar el meu cosí van fer un quarto de bany molt gran, per tota la casa. Fins llavors la higiene sempre era amb aquelles palanganes tan boniques de porcellana que hi havia a cada habitació.

785 anys és una bona data. esperem poder celebrar els 800 amb la solemnitat que es mereix. 

Després d'escriure tot això em quedo amb ganes d'explicar els records que tinc jo d'aquesta masia, de la nostra estimada Can Brustenga. M'hi hauré de posar... 


Pendent d'escriure i fotos