Tardor

Tardor
de Ali Smith
Traducció de Dolors Udina


Raig Verd

Agost 2020

Em serà molt difícil fer el comentari d'aquest llibre. L'editorial ha fet una campanya molt potent i he pensat que l'havia de llegir. Raig Verd sempre m'orienta bé. 

Aquesta llibre necessita per a mi un club de lectura a continuació. Perquè no em puc quedar només amb el que he llegit, el que m'ha semblat que volia dir... Segur que m´he perdut moltes coses. Coses que no he entès, descripcions que no són, segur, només poètiques... A més va canviant d'any de paràgraf a paràgraf i has d'estar molt atent per no quedar descol·locat. 

Es diu que és el primer llibre sobre el Brexit. Sí que hi ha alguna referència però si vull saber més coses segur que en triaria un altre, de llibre. També des del començament i després molt sovint en paràgrafs de fulles i sorra ens ve de seguida a la memòria aquelles terribles imatges de pateres arribant a la platja, amb gent esgotada i mig morta i a cinquanta metres gent a la platja prenent el sol i jugant. Sense interferir els uns amb els altres. Terrible imatge... 

Només amb la història que sembla que ens vulguin explicar n'hi havia prou per omplir un llibre. Però afegint-hi tot el que he dit abans queda un llibre molt ric, molt ben escrit, que et fa pensar i que voldries acabar d'entendre. O estar segura que el que has entès és el que pretenia l'autora. 

L'Elisabeth té 9 anys i ha de fer un treball de l'escola. Ha d'entrevistar un veí. Ella vol parlar amb en Daniel Gluck, un home gran que viu sol. La seva mare no vol però finalment ella hi va i en Daniel es converteix en el seu millor amic. Ell la fa pensar, li parla d'art, de vida, de la natura... Passen els anys i ell està en una residència. Quan l'Elisabeth ho sap hi va cada dia, encara que ell estigui quasi sempre dormint. 

Cada vegada que es troben el Daniel en comptes de preguntar-li: Com estàs? li fa: Què estàs llegint? 

El llibre està ple de frases o pensaments que voldries retenir. Un d'ells és: En Daniel, assegut al banc, va aclucar els ulls un moment. El moment s'anava allargant. Cada cop era menys un moment per passar a ser una estona.

Potser després de llegir aquest llibre escoltaré més la natura, faré ressonar dins meu els noms de les coses, de les plantes, dels arbres, i hauré descobert una pintora que no coneixia: la Pauline Boty, una artista de la dècada dels 60, l'única artista del Pop Art britànica.