Estupor i tremolors

 

Estupor i tremolors
d'Amélie Nothomb

Club de lectura Enginyers

Columna

Octubre 2021

Llibre curiós, claustrofòbic i que et deixa un regust especial, diferent, que et fa dubtar si vertaderament el llibre t'ha agradat o no.  

L'Amélie és una noia belga que va néixer al Japó i hi torna al cap d'una anys perquè vol treballar un any en una multinacional japonesa, Yumimoto. La jerarquia a l'empresa és molt clara i estudiada. No pots dirigir-te a ningú que no sigui el teu immediat superior. Quan hi arriba no li fan cap cas. A ella no li importa gens. Va estudiant a la gent, mira com treballen i s'entreté. Aviat li fan escriure una carta que li faran refer una pila de vegades sense dir-li què ha fet malament. La seva superior és una noia molt guapa, molt alta per ser japonesa i l'Amélie se la mira com a una amiga. Però en una empresa com aquesta no hi amics, hi ha competidors. i a poc a poc la va denigrant feina per feina fins a deixar-la encarregada dels lavabos. I fins i tot allà té problemes. 

El que em molesta de l'Amélie és la seva submissió. Sembla que al Japó això és el normal, el que toca fer a tothom davant uns superior. Però ella és belga,  i tot i que està en una situació de poca categoria voldria veure-la empipada, ofesa, amb ganes de marxar... i no és així. Sucumbeix a les exigències de la companyia i arriba a trobar normal i treballa contenta netejant els lavabos. 

Cap al final del llibre sembla que reacciona, de pensament, i diu: El meu calvari no és pas pitjor que el seu. Solament era més degradant. Amb això no n'hi havia prou perquè jo envegés la posició dels altres. Era tan miserable com la meva. 

El Japó és el país on la taxa de suïcidis és més elevada, com tothom ja sap. Per la meva banda, el que em sorprèn és que el suïcidi no hi sigui encara més freqüent. 

El pitjor de tot és pensar que, a escala mundial, aquesta gent són uns privilegiats.

A prop ja de complir un any a la feina no va voler haver d'acomiadar-se de tots i uns dies abans va anar de despatx en despatx dels seus superiors a donar les gràcies per l'experiència que havia viscut i a dir-los que li sabia greu que per culpa de la seva poca intel·ligència i falta de cura en el treball no havia deixat un bon record de la seva persona. Humiliació rere humiliació, sobretot amb la seva immediata superior. 

Pocs dies després tornava cap a Bèlgica i es posava a escriure... 

En el fons és la història de la seva vida, ja que va néixer al Japó, va anar a Bèlgica de petita i va tornar un any al Japó per treballar en una empresa de importació i exportació. I és escriptora amb una pila de llibres. 

No és que m'hagi agradat ni molt ni poc però m'ha tret les poques ganes que tenia d'anar al Japó... 

I em sap greu perquè tinc una amiga que li va agradar tant aquest llibre que va seguir llegint llibres d'aquesta autora! 

El títol, Estupor i tremolors, és una expressió que fa referència a l'estat de insignificança, amb què, a l'antic protocol imperial nipó, cal adreçar-se a l'emperador.