dimecres, 6 d’octubre de 2021

Nada

 


Nada
de Carmen Laforet
Premi  Nadal 1944
Primera edició del Premi Nadal

Club de lectura SER


Austral


Octubre 2021


L'havia llegit fa molts anys. Potser en tenia 13 o 14. La meva mare em va donar aquest llibre i "Viento del este, viento del oeste" de Pearl S. Buck, dient-me que ja podia llegir llibres de "gent gran"! Quins temps... I em va agradar molt. 
Ara, rellegint-la, se m'ha fet una mica pesada, una mica rara. Reconec que pinta una Barcelona de la postguerra amb molta misèria i amb personatges que s'espavilaven com podien, amb contrast amb la joventut que volia viure la vida i s'ajuntaven per solucionar els problemes del món, bevent, fumant, amb drogues i hores i hores de xerrar.  
Crec que Laforet va ser un model de novel·la social per l'època. La protagonista, l'Andrea, arriba a Barcelona i s'instal·la a casa la seva àvia, al carrer Aribau, en un pis que havia tingut davants i darreres, com es deia abans, però que quan ella hi va arribar ja estava partit per la meitat, amb piles de mobles, amb l'àvia, un tiet solter amb un gos, un altre casat i amb una criatura i una minyona que té la seva gràcia perquè és producte de l'època. Sense diners i amb l'ambient sòrdid de la casa l'Andrea troba una mica de satisfacció i alegria a casa la seva amiga Ena. Però naturalment no tot va bé amb aquest ambient tan diferent i moltes coses xoquen i fan mal. 
El llibre està ben escrit i les descripcions són clares i reflecteixen una part de la societat de l'època. No sé si es va passar una mica amb la família directe, però pot ser. Després de la guerra molta gent podia viure així la vida...  Potser la relació amb l'àvia, que és el personatge que més m'ha agradat, hauria pogut ser més bona i l'hagués ajudat a viure una mica més feliç i tranquil·la... però també l'àvia, producte de l'època, protegia els fills fessin el que fessin...  
L'he llegit perquè era del club de lectura, però la veritat no m'han quedat ganes de recomanar-lo, tot i que ja he dit que és producte d'una època. Però hi ha llibres antics que sempre són actuals i d'altres que no. És la meva opinió... que no ha de ser la de la resta de gent que l'ha llegit o el llegeixi.