Stalin
STALIN
Teatre Tivoli
18 d'octubre de 2007
De la novel.la "Une exécution ordinaire" de Marc Dugain
Adaptada al teatre i dirigida per Josep Maria Flotats
Amb:
Josep Ma. Flotats
Carme Conesa
Pere Eugeni Font
Pepa Arenós
Pep sais
Francesc Pujol
Stalin és una gran obra per dos motius: per la novel.la de què ha estat adaptada i perquè la representa un geni del teatre com és el Flotats.
Després d'haver vist l'obra t'agafen ganes de buscar la novel.la i llegir-la. Els monòlegs del Stalin són insuperables: "no hi puc fer res, jo. Només sóc Stalin" -va repetint. Com pot raonar tan bé i parlar om ho fa un monstre com Stalin. Com pot fer mal, tan mal a tothom donant-se el mèrit que ho fa per ells, pel bé del poble. Crec que fins i tot s'ho arriba a creure.
La Carme Conesa treballa molt bé, igual que la resta d'actors; però queden eclipsats pel Flotats. I aquesta vegada, per a mi la primera, he estat veient Stalin i he hagut de recordar de tant en tant que era en Flotats qui el representava. Ha deixat enrere, jo crec que encertadament, la "musiqueta" de l'AcadémieFrançaise i és ara i així com podem gaudir d'aquest gran actor sense veure'l a ell
abans que el personatge que representa. Bravo pel Flotats!
Llàstima que hi hagi hagut crítiques tan negatives -jo crec que fins i tot sense haver vist l'obra- i gent amb tan poc esperit que han fet cas d'aquestes crítiques i s'han quedat sense veure i gaudir d'aquest doble espectacle -tema i actor- que es mereixia més temps en cartellera i molts més assistents a l'obra.
Si en Flotats fos d'un altre país se li reconeixerien els mérits, n'estic segura. Per què els catalans no sabem veure, apreciar i alabar tot el bo i encertat que tenim a casa?
Teatre Tivoli
18 d'octubre de 2007
De la novel.la "Une exécution ordinaire" de Marc Dugain
Adaptada al teatre i dirigida per Josep Maria Flotats
Amb:
Josep Ma. Flotats
Carme Conesa
Pere Eugeni Font
Pepa Arenós
Pep sais
Francesc Pujol
Stalin és una gran obra per dos motius: per la novel.la de què ha estat adaptada i perquè la representa un geni del teatre com és el Flotats.
Després d'haver vist l'obra t'agafen ganes de buscar la novel.la i llegir-la. Els monòlegs del Stalin són insuperables: "no hi puc fer res, jo. Només sóc Stalin" -va repetint. Com pot raonar tan bé i parlar om ho fa un monstre com Stalin. Com pot fer mal, tan mal a tothom donant-se el mèrit que ho fa per ells, pel bé del poble. Crec que fins i tot s'ho arriba a creure.
La Carme Conesa treballa molt bé, igual que la resta d'actors; però queden eclipsats pel Flotats. I aquesta vegada, per a mi la primera, he estat veient Stalin i he hagut de recordar de tant en tant que era en Flotats qui el representava. Ha deixat enrere, jo crec que encertadament, la "musiqueta" de l'AcadémieFrançaise i és ara i així com podem gaudir d'aquest gran actor sense veure'l a ell
abans que el personatge que representa. Bravo pel Flotats!Llàstima que hi hagi hagut crítiques tan negatives -jo crec que fins i tot sense haver vist l'obra- i gent amb tan poc esperit que han fet cas d'aquestes crítiques i s'han quedat sense veure i gaudir d'aquest doble espectacle -tema i actor- que es mereixia més temps en cartellera i molts més assistents a l'obra.
Si en Flotats fos d'un altre país se li reconeixerien els mérits, n'estic segura. Per què els catalans no sabem veure, apreciar i alabar tot el bo i encertat que tenim a casa?
2 comentaris:
Em sembla que en mi anterior comentari et deia que anava a veure l’Stalin creat per Josep Mª Flotats. Em va agradar. El nostre adaptador-director-actor, com sempre, broda el paper. La Carme Conesa molt be. Fins i tot el Pere Eugeni Font, mes conegut per Sant Nicolau Pistoler, fa una interpretació creïble. L’escenografia molt encertada, El text excel•lent, molt interessant, encara que vaig tenir dificultats per a sentir-lo correctament, i per això, com tu dius, en van venir ganes de llegir la novel•la.
Peró per a mi, el muntatge estrenat al Tivoli, pateix de la dificultat de fer d’un llibre, un espectacle teatral (La Plaça del Diamant?). Hi ha massa monòleg al servei de la figura i un pobre moviment escènic. Segurament per això, aquell dia, el teatre estava mig buit, encara que està previst representar aquesta obra, de moment, fins a mitjans Desembre.
Malgrat tot soc un incondicional de Flotats i estic totalment d’acord amb el teu darrer paràgraf, esperem que, desprès de cinquanta anys de professió, continuí molts més entre nosaltres.
Esta obra realmente es muy buena y, tratándose de un dictador, es lógico que se escinifique en forma de monólogos. Un dictador no dialoga, sólo se recrea con sus propios pensamientos y decisiones, que en ningún momento cuestiona ni somete a ningún otro juicio. No tiene amigos ni personas de confianza, sólo gente que lo entretenga y que acate sus órdenes por efecto del terror.
No he leído la crítica y por tanto no sé si ha sido mala, pero pienso que es más bien una obra para minorías, y no por una limitación intelectual, sino de concentración. Estamos habituados a mucha acción, movimiento y cambio continuo, de manera que mantenerse atento a largas parrafadas, en una obra donde la acción está contenida en la palabra, no casa mucho con la necesidad de dispersión que tiene mucha gente.
En fin, a mí me ha gustado. Por supuesto, mucho más que la del memo de la Toscana (no sé si a este le hubieran patinado tanto las neuras si se hubiese topado con Stalin, dicho sea de paso).
Lola Sanz
Publica un comentari a l'entrada