dissabte, 15 de desembre del 2007

La Plaça del Diamant



LA PLAÇA DEL DIAMANT de Mercè Rodoreda

Teatre Nacional de Catalunya - Sala Gran

14 de desembre de 2007



Adaptació teatral de Josep M. Benet i Jornet
Direcció: Toni Casares

Amb: Sílvia Bel, Anna Sahun, Marc Martínez, David Bages, Ernest Villegas, Imma Colomer, Mercè Arànega, Carles Martínez i altres.







La Colometa. La Colometa és més que La Plaça del Diamant. La Colometa és el retrat d'una noia d'una època que viu amb neguit i alegria i dolor i tristesa i desesperació un temps de guerra, de solitud i de misèria. Viu el dia a dia, les coses petites, o les petites coses, que van formant la seva vida, el seu desfici i la seva alegria.
Llegida la novel·la i vista la pel·lícula semblava que tot estava ja dit i vist. Però no.
La Sïlvia Bel ens ofereix una Colometa més real que la del cine, el teatre ens dóna més vida i, com sempre, l'escenografia i el muntage del TNC són una meravella. Aquell llit de matrimoni que entra i surt de l'escenari tres o quatre vegades, amb diferents protagonistes, la cara de Colometa al llit amb els seus fills, ... i tants i tants moments que et queden a la retina, fan que surtis del teatre satisfeta d'haver-hi anat i agraïda d'haver pogut gaudir d'aquest espectacle.
Com diu en Benet i Jornet, a la novel·la sentim la veu interior de la Colometa, a l'escenari veiem la seva mirada.
La Carme Arànega està magnífica en el seu paper de senyora Enriqueta i, encara que tingui un paper més secundari, a mi m'encanta l'Imma Colomer en el paper de mare del Quimet.
L'obra és llarga però no es fa gens pesada. Et passa el temps sense adonar-te.
Els coloms, tan importants en la vida de la Colometa, potser estan poc representats en l'obra. Els sentiments de la Colometa són més fàcils d'entendre tot llegint-los que escoltant-la i mirant-la. Més que els coloms, el rebuig, l'angúnia, el desesper que produeixen en la Colometa. Aquí sí que poso la novel·la per davant del teatre i del cine. Aquells coloms aclaparadors que no deixen viure a la Colometa els vius i els pateixes amb ella tot llegint-la. Al teatre no és tan esgarrifós.
Bon començament de l'any de la MERÇÈ RODOREDA!