Tornar a la terra

Tornar a la terra
de Jim Harrison

Traducció de Marc Rubió

Edicions La Campana

Setembre del 2009

Donald, un indi chippewa d’ascendència finesa s’està morint. Només té 45 anys però diu que la mort no l’espanta, que és el que els passa a tots els éssers vius, tard o d’hora. Però s’adona que no ha explicat massa als seus fills la història de la seva família. I li sap greu. Ajagut al llit, va dictant-li a la Cynthia, la seva dona, els records d’infantesa i les coses que el seu pare li havia explicat.
Tota la història està amarada d’amor a la terra, de la comprensió de les coses naturals, sempre amb un cert aire de religiositat natural, difícil de comprendre per nosaltres. Ell ha sabut transmetre als seus fills l’amor a la natura, a la llibertat; i ells responen. Volen pel seu pare una mort digne, una mort com els indis avantpassats haguessin viscut; i així es fa.
La història l’expliquen quatre persones: el Donald, el seu nebot K, el seu cunyat David i la seva dona, Cynthia. Però no són quatre visions d’una història sinó una història a quatre mans, l’una al darrere de l’altra.
És bellíssim quan en K explica la mort del seu oncle, i val la pena llegir el llibre a poc a poc per poder descobrir tots els sentiments i l’amor natural que hi ha dins l’obra.
Potser m’hagués agradat saber més coses dels indis chippewa, però el llibre no és un tractat d’història sinó la vida d’unes persones.
Després de viure l’experiència de romandre tres dies sense menjar ni beure dalt d’una muntanya, tal com fan els indis chippewa, en Donald diu: Va ser bo saber finalment que l’esperit és a tot arreu i que no és cap cosa separada de la resta. He tingut sort de viure molt a prop de la terra, aquí dalt al nord. En aquells tres dies vaig aprendre que la terra és molt més del que jo sempre havia pensat. Va ser un veritable regal veure els diferents costats de tot al mateix temps. Això fa que sigui realment difícil dir adéu. La meva família estarà amb mi com la d’aquell corb vell que queia lentament arbre avall.
M’ha agradat molt el llibre, està molt ben escrit i traduït i expressa sentiments i situacions que et fan pensar que el món encara té salvació. Però què difícil viure una vida tan senzilla, tan a prop de la terra, amb tan poca necessitat de consumir i sense presses, sense rellotges, gaudint del moment o passant les hores sense fer res: mirant, observant, parlant, pensant... I això no vol dir que els personatges siguin perfectes, ni molt menys! És la seva manera de veure i viure la vida el que t'encanta de l'obra.