Piromusical de la Mercè 09

Piromusical de la Mercè 09

Passeig Maria Cristina - Fonts de Montjuic

27 de setembre de 2009


Foc, aigua, música i llum!

Un anys més hem anat a veure el piromusical de la Mercè. Per poc que puguem sempre hi anem. Aquest any ha estat, com sempre, molt bonic. Per nosaltres, el fet que la primera part estigués dedicat a celebrar el 50 anys de la Nova Cançó és un element afegit que ens ha fet encara més agradable la nit. La resta de música era de pel·lícules d'aquests últims anys, i la veritat és que n'hem reconegudes poques. Els focs han estat molt bonics; a més dels típics de les palmeres que omplen el cel de groc, aquest any he trobat que hi havia focs més juvenils, amb més color i, sobretot, amb més moviment.

Trobar-te enmig de la gent, amb la bengala encesa, seguint el ritme de la música i bocabadats i aplaudint veient els focs és una meravella. Et sents petit i, al mateix temps, que formes part d'un tot, d'una societat, diversa, cosmopolita i molt diferent els uns dels altres, però que ens trobem en un acte com aquest i en gaudim plegats.

Crec que va ser l'any 1995 el primer any que es van repartir bengales. Recordo que vaig fer un escrit i el vaig enviar a diferents diaris. I algun el va publicar. Em refermo en el seu contingut, tot i que cada vegada veig més inviable la proposta que hi feia. Deia així:

Sr, Director,

ha estat un privilegi poder viure durant uns llargs segons sota el sostre de bengales enceses per més de 250000 persones que somreien i que omplien de gom a gom tot el Passeig de Maria Cristina i tota la Plaça Espanya. Ha estat meravellós. Com també el sentir-se submergit dins un món de gent, de llum, de foc, d'aigua i de música. Podrem entrar al llibre Guinnes per aquest gran nombre de bengales, segur. Ara, però, voldria llançar una idea. L'any que ve s'hauria de repetir l'experiència de les bengales -ha estat massa bonic per no tornar-hi- però ja que tots hem sortit "al carrer" per gaudir d'aquest meravellós espectacle, i ja que no hem de repetir cap rècord, l'any vinent es podrien vendre les bengales per una quantitat simbòlica i destinar aquests diners a la gent que no ha de sortir "al carrer" per veure aquest espectacle perquè ha hi viuen, "al carrer": a les més de 800 persones que cada nit dormen de cara en aquest cel que no sempre és tan resplendent com aquesta nit. Podríem fer aquest gest solidari? Amb cinc duros per bengala?. La idea ja està llançada. Barcelona, felicitats!

Festes de la Mercè , 24 de setembre de 1995

MP. B. E. Voluntària d'ARRELS