Quatre germanes

Quatre germanes

de Jetta Carleton

Traducció de Jordi Nopca

Libros del Asteroide

Maig 2010

M'ha agradat molt! És un llibre fresc, àgil, sense cap gran història per explicar, ni cap aire de "suspens"; és un llibre plàcid, escrit tranquil•lament, que ens fa passar una estona molt agradable i que et sap greu que s'acabi.

És la història d'una família que viu als anys 50 en una granja als afores de Renfro, Missouri. Tenen quatre filles, molt diferents entre elles, i la novel•la comença en un estiu en què tres d'elles, com cada any, van a passar un mes a la granja amb els pares. El llibre està dividit en sis parts i en cada una d'elles parla un dels membres de la família. I s'hi barregen l'actualitat, les filles amb 50 anys i la mare amb 70, amb records d'infantesa i amb la història de la família. És bonic i està molt ben descrit el diferent tarannà de cada una d'elles, la manera de ser del pare i de la mare, en família i fora de la família, i el que sobresurt com a cosa primordial és el gran amor que es professen entre ells. I el sentit de la religió; el pes que han de suportar per la seva manera d'entendre i interpretar la Bílblia i el sentit de culpabilitat que els persegeuix. I la contemplació de la natura, la bellesa d'unes flors de lluna que s'obren un vespre i duren poquíssim, la grandiositat del horitzó, la pau que els dóna saber que cada dia poden contemplar el rierol, els camps, la terra... La Jessica, la filla gran, que desperta de cop a l'amor i fa el que semblava incapaç de fer; la Leonie, a qui costa molt descobrir que perquè l'estimin ha de ser ella mateixa, la Mathy, enjogassada, alegre i solitària alhora, que pren decisions per tots i la petita Mary Jo que ha de viure del que li expliquen perquè va néixer quan ja totes eren grans... El pare, granger i mestre, amb ganes de tenir grans coneixements, amb els seus dubtes i problemes i la mare, sempre fent melmelades i conserves, només feliç veient les seves filles amb ella traginant per la casa i l'hort i pendent sempre del marit; i molt més intel•ligent del que sembla. Intel•ligència intuïtiva i un gran amor.

Va passant tota una vida, una vida de família, amb els seus moments bons i dolents, narrats amb molta senzillesa, tanta, que sembla que sigui real, que t'ho estiguin explicant del veí del costat.

És bonic, agradable, curiós i et deixa serenor i una mitja rialla. I això és molt important.

És un d’aquells llibres que vols rellegir al cap d’un temps.

Com a curiositat, aquest estil d’escriure, una part cada membre de la família, ja el vam trobar a "Van venir com orenetes" de Maxwell. I està escrit a la mateixa època, està ambientada a Illinois, també als EUA, i està publicat a la mateixa col·lecció.