El escritor

El escritor
The Ghost

Cinema Nàpols
25 de maig


Director: Roman Polanski
Guió: Roman Polanski i Robert Harris, basat en la novel·la de Harris "El Poder en la Sombra"

Actors: Ewan McGregor, Pierce Brosnan, Kim Catrall, Jon Bernthal, James Belushi, Olivia Williams, Tim Preece, Timothy Hutton, Tom Wilkinson, Anna Botting, Eli Wallach
Fotografia: Pawel Edelman
Música: Alexandre Desplat

Un ex primer ministre britànic contracta un "negre" -Ghost writer en anglès- perquè li escrigui les memòries. Aquest escriptor, a qui no li donen ni nom, se'n va a EEUU on resideix el polític. Aquestes memòries ja estaven escrites, però qui les va escriure apareix ofegat. La casa on arriba és una magnífica construcció, amb molta paret de vidre, oberta als quatre vents però que, per altra banda, pel fet d'estar aïllada completament enmig de la immensitat et dóna impressió de tancat, de claustrofòbia. A més, només pots arribar-hi en ferry, i potser també per això et dóna sensació de presó...

L'escriptor comença a refer les memòries, a parlar amb el polític, però s'hi barregen la dona i la secretària, molt, molt propera al polític, i de mica en mica aquest noi va fent indagacions i va descobrint coses. El polític i tots els qui el volten són com retratem sempre a la majoria de polítics, i més ara: corruptes, falsos, mentiders, acaparadors de diners... I els qui s'han retirat fan el seu paper sense voler distingir-se massa. Tots els personatges són una mica misteriosos, lluiten per conservar el seu espai i augmenten la teva curiositat per endevinar què amaguen rere el que diuen o fan, com és el seu caràcter, la seva manera de fer i entendre les coses.

Em va agradar molt l’escriptor: és un noi jove, sense família, que sembla que no sigui cap meravella -escriu sempre pels altres- però que va fent, pas a pas, tot el que li sembla que li toca fer en cada circumstància. No dóna importància a fets que farien córrer a qualsevol i potser per tot això, al final, hi ha certes coses que per a mi no concorden, que no les entenc.

Potser el tema en sí no és una genialitat però Polanski fa que ho sigui. Et te tota l'estona pendent del què passarà i, encara que a tu et sembli que vas descobrint coses, sempre hi ha la sorpresa.

Vam sortir del cinema amb el gust d'haver vist una molt bona pel•lícula i amb les ganes de parlar amb algú que ja l'hagués vist, perquè hi ha un parell de situacions que no queden gens clares. I m'agradaria entendre-les.