Creuer Amsterdam-Brusel·les

Creuer Amsterdam-Brusel·les

del 27 de juny al 4 de juliol

Amsterdam - Rotterdam - Gand - Bruges - Amberes - Brussel•les
amb Politours


Amb la Maite i el Josep vam decidir fer aquest creuer. A l'aeroport ens vam trobar la Ma. Teresa i el Narcís i així vam ser ja sis el grupet que vam formar. I més endavant vam ajuntar-nos també amb la Teresa i l'Àlex. Per tant l'ambient va ser molt agradable i ens ho vam passar molt bé.

Vam arribar a Amsterdam amb avió i vam anar directament al vaixell. Al vespre vam fer el tour pels canals fins al barri "vermell" on encara veus les noies en aparadors incitant a possibles clients a entrar-hi. L'endemà vam anar al gran dic, una meravella de la tècnica, que van construir per evitar les inundacions a tota la costa del Zuiderzee, el mar que nosaltres havíem estudiat i que ara és un llac d'aigua dolça es diu IJsselmeer. Sempre li va entrant aigua d'un braç del Rin i quan la marea està baixa s'obren unes comportes per treure al mar les aigües sobrants; així sempre està al mateix nivell i l'aigua és dolça, de riu. Vam tornar per Marken i Volendam, típics poblets on compres formatge i records, visites molins i et prens una cerveseta perquè la calor que feia era notable.

Només ens quedava temps per un museu i vam triar el de Van Gogh tot i que ja el coneixíem. Però és una meravella. I aquesta vegada em vaig fixar principalment en dos retrats, l'autoretrat de Van Gogh, la cèlebre cadira de boga, que no és en aquest museu, i el retrat que li va fer a Gauguin, una cadira balancí, que retrata molt bé els dos pintors.

 La navegació fins a Rotterdam va ser molt agradable i l'entrada al port és bonica de veure. D'aquesta ciutat cal remarcar les cases cúbiques, originals i diferents que vam poder visitar per dintre. Són molt curioses però no per viure-hi.

Gand, amb edificis molt bonics, carregats d’escultures com els sis bufons en la casa del gremi dels paletes i amb el Moll de les Herbes voltat de cases tan treballades, com de puntes al coixí, i tan acolorides, que no saps quina triar. També guarden, a la catedral de Sant Bavon, el quadre dels Van Eyck “L'adoració del Corder Místic”, que actualment està en reparació i només en vam poder veure'n una còpia. Vam seure en una terrasseta i va venir a tocar un músic de carrer amb un instrument barreja de violí i trompeta que va fer les delícies d'en Josep. I tots vam riure una estona.

A la nit, al vaixell, sopar de pirates. En Josep podia passar ben bé per un d'ells!

De Bruges, la Venècia del Nord, m'agrada comentar un edifici que no coneixia: un beateri. A l'Edat mitjana les dones de classe alta quedaven sovint abandonades per culpa de les guerres; llavors es refugiaven en una abadia buscant protecció i feien vot d'obediència i castedat, però no de pobresa! tenien com petites casetes, amb jardí i vivien com reines... Es deien "beguines". Actualment ho porten les benedictines i es fa servir com cel•les, no tan austeres com les de Montserrat!, i les estudiants hi van per poder acabar treballs, o dones que volen descansar uns dies i estar soles.

En una de les esglésies s'hi troba una mare de Déu de Miquel Àngel molt bonica, serena.

També hi trobem la finestra gòtica més petita; es tracta d'un finestró doble d'un pam d'amplada, que feien servir per espiar la gent que passava pel canal i intentava no pagar el impost corresponent. La basílica se la Santa Sang, la part de baix romana, la part de dalt una petita capella gòtica flamígera preciosa, molt bonica, que té aquest nom perquè s'hi venera tres gotes de la sang de Crist. Es guarden en un tub de vidre i un capellà el sosté en les seves mans i la gent passa per davant i el toca. Deixant apart el fet de creure o no, aquest respecte i veneració fan d'aquesta petita capella una visita obligada per la seva bellesa, totes les parets amb pintures, i per la pau que et dóna. La casa del pelicans, amb una figura en què se’l veu alimentant els seus fills és el símbol de la caritat. La veritat és que Bruges és molt bonic, les cases són totes per contemplar-les una estona, els canals, per on també vam fer tomb, és molt agradable i tots els monuments i esglésies val la pena aturar-t'hi. Va ser declarada Patrimoni Mundial per l'UNESCO l'any 2000. És potser la ciutat que més em va agradar!

A la nit, al vaixell, karaoke! mai no havia cantat d'aquesta forma i ens vam estrenar en Jaume i jo amb "Marionetas en la cuerda". Tot un èxit!

Amberes, centre de diamants, ciutat petita i agradable però que a quasi 40º de temperatura es va fer difícil de gaudir-ne. Malgrat tot vam visitar la Catedral on guarden tres grans quadres tríptics de Rubens, impressionants i que té una portalada esplèndida. L'ajuntament, també molt treballat i ple de banderes També vam voler passejar pel jardí i la casa de Rubens i l'església de Sant Pau, amb fusteria molt treballada i un confessionari tan barroc que no trobaves ni el racó on agenollar-te. En Josep va voler provar-lo en record dels seus temps joves... En un pati petit i encantador hi vam trobar la bandera catalana; després de tanta espanyola amb el mundial de futbol va ser com un oasi de pau... era un restaurant valencià. Vam dinar els famosos musclos amb patates fregides i vam tornar d'hora al vaixell perquè després de 8 hores no aguantàvem més la calor. I és a Amberes on vam veure la gran diferència de les marees; havíem sortit el matí per la part baixa del vaixell i vam entrar-hi per la part alta. Una diferència d'uns 6 o 7 metres!

Lovaina, amb autocar des de Brussel•les. passant per una zona de llacs i boscos on hi ha la Hulpe, on en Jaume feia cursos de IBM. Vam aturar-nos al Museu d'Àfrica Central, amb jardins afrancesats i uns elefants fets de peces de fusta, de totes mides, escampats pel jardí. Lovaina és una ciutat universitària. Tot l'ambient és juvenil i estudiantil. És bonic i alegre. Vam visitar el rectorat i l'arbre de les ploraneres. Sembla que cap a l'any 1920 les noies van poder accedir als estudis universitaris però a les 7 del vespre les feien tornar a les residències mentre els nois podien tornar més tard. I sota un gran arbre, davant d'una reixa, es feien un tip de plorar... La catedral és molt bonica però l'ajuntament és una meravella: tot ell és una punta al coixí, treballadíssima... és preciós!

Brussel•les, última etapa del viatge. La Grand Place, amb edificis molt curiosos i bonics, les xocolateries... boníssimes!, el Manneken Pis que tenen vestidet i és diminut, jardins, places... També ens van portar a veure el Atomium, molècula de ferro ampliada fins els 102 metres d'alçada, testimoni de l'expo universal de l'any 1958. Actualment és en part hotel per nens i oficines.

A la nit sopar de gala al vaixell -aquella nit el sopar va ser molt bo!- i l'endemà tota la ciutat per nosaltres sols ja que el vaixell anava rebent els nous okupes.

Vam tornar a passejar pertot i com que feia un dia preciós vam poder repetir fotos amb bona llum. Vam dinar, a un steak house, una carn irlandesa molt bona i cap a l'aeroport per tornar a Barcelona!

Hem tornat amb la visió de mooooooltes bicicletes a Holanda i mooooolta calor a Bélgica, però també amb el gust d'haver vist ciutats que no coneixíem o que havíem vist molt ràpidament i d'haver estat a gust amb un grup d'amics.

Fins al proper viatge!