Menys emergències

Menys emergències

de Martin Crimp

Institut del Teatre

5 de juliol de 2010

Direcció: Joan Miranda

Actors: Francesc Ferrer, Ilona Muñoz, Xavi Serrat

És una obra d'examen de tercer curs. I era un assaig obert.

Segons m'ha explicat el Xavier no és important el fet de no acabar d'entendre l'obra. La intenció del director no era explicar una història, fer un relat, sinó estimular, suggerir. I això us asseguro que ho aconsegueix.

Com que no és segur que aquesta obra acabi en algun teatre, tot i que no desmereixeria gens ni mica, us explicaré una mica de què anava,

Només entrar a la sala, amb poca llum, ens vam trobar amb tres taules amb cadires de bar, i sobre les taules paneres amb cireres, pastes salades i copes de cava plenes. De moment esplèndid! Amb la calor que feia era d’agrair. Ningú no va anar al pati de butaques perquè estava molt fosc. De cop, s'encenen tres focus i il•luminen els tres actors. I comencen a parlar sobre una noia, mot jove, que s'anava a casar i ells opinaven que era massa jove, tot i que s'estimava molt al noi. Deien que ella li havia de dir que tot i que se l'estimava no volia seguir, que el deixava; el motiu podia ser que ella veia, com en una pel•lícula, com seria la seva vida; i el que veia no li agradava. La noia parlava a favor del casament, de l'amor; els nois deien que no. Feien al mateix temps el paper de narradors i de parella amb fill, perquè naturalment la noia queda embarassada i té un fill. I veus el diàleg que fan entre ells, frases curtes, tallants, amb intenció... El nen demana una mare que se'n cuidi més, la dona vol un marit que li ompli una mica la vida; no hi ha separació però estan distanciats.

De repent els actors baixen del pati de butaques i es fan lloc enmig del públic. Nosaltres ocupem el seu lloc a les grades i llavors ells escenifiquen una escena de trets contra nens d'una escola, amb molt diàleg, moltes preguntes i molt moviment. És el tros que vaig entendre menys. No sé d'on sortien aquells trets, només seguint el diàleg veus que busquen un motiu, una explicació a la conducta de l'homicida.

Finalment, amb una guitarra, hi ha una part de música i cant. Des del primer moment volen donar la imatge d'una família feliç, amb el nen i la mascota, amb els amics i els sopars... I al final van dient i repetint que tot està millorant, tot està millorant...

Treballen molt bé els tres, l'obra aconsegueix el que vol el director; suggerir situacions i personatges i pensaments que potser no estan tan lluny de la nostra realitat, del nostre dia dia.

Bravo per aquesta nova generació que ens ha de fer anar al teatre en els propers anys! Tenen empenta, il•lusió, ganes de treballar i preparació.

I només era un treball de fi de curs de tercer... M'agradarà veure'ls en el treball final de carrera!