Casament Xavier i Mariona

Casament Xavier i Mariona
L'Areny
24 de juliol de 2010

Com podeu veure no va ser un casament convencional. Van ser moltes hores d'anar pensant i preparant tot el que va fer que fos un casament magnífic, divertit, emotiu, i sobretot molt diferent i amb molts, molts amics de diferents maneres de ser i de pensar. Des de pallassos a cantaires, de rapsodes a imitadors de la Trinca, de tot va haver-hi en aquest casament. Els nuvis estaven molt "guapos", perquè ho són, feien molt goig i no sé com s'ho feien per estar amb tothom i tot arreu.

Van muntar el casament com un "ajuntament", i així ho feien constar en les invitacions: Ajuntament Mariona i Xavi. I la festa era com una Festa Major de barri, de Gràcia. Els va casar l'oncle del Xavier que és regidor i a fe que feia patxoca amb la seva banda que recordava aquelles que ens posaven al cole quan teníem bones notes! Les dues mares van llegir una mica de resum-record del seu fill/filla; i també a mi que sóc la padrina i a un oncle de la núvia ens van fer parlar de l'amor de parella. En acabar la cerimònia ells dos van llegir un poema d'en Brossa, espigolat de diferents poemes; llegien un vers cada un i va ser un final amb "nota".

El dinar molt llarg i molt bo; llarg perquè va haver-hi moltes intervencions d'amics i familiars, serioses i de broma; uns cosins del Xavier es van vestir com els de la Trinca i van cantar "No ve d'un pam!" Molt divertit! El ball, el ball del fanalet que vaig ballar amb il·lusió i nostàlgia -quants anys feia que no el ballava?- les bromes i l'alegria de tanta joventut i dels grans que hi participàvem va fer que no ens adonéssim de l'hora que era. Tots havíem portat un llibre que vam anar posant en un bagul i en el moment de marxar n'havíem d'agafar un amb un punt de llibre de recordatori de la parella. La idea era que el llibre et triés a tu, no tu al llibre; però la majoria de gent va triar...

Enhorabona parella i moltes felicitats! Que seguiu amb ganes de passar-ho bé, de riure, i de compartir-ho amb els amics i la família.

I quan torneu del Nepal i del Tibet, ja ens en fareu cinc cèntims!

Un petó!!!

TU

Si eres una manera de parlar,
series el diàleg. / Si jo era un vaixell,

et duria al bell davant de la proa. / Si et veia en qualsevol indret,

t’assenyalaria a tu. / Si em circumdaves suament i et dissolies,
series el sereni de la nit que mulla els arbres. / Si eres un anell,
series irrompible per sempre més. / Si eres l’espai,
en series meitat i centre. / Si el món era romput a trossos,
series el seu silenci. / Si eres un paisatge,
series un bosc que respira. / Si eres un nombre,
series una quantitat inacabable. / La teva presència es sembla la forma més plaent
de la mateixa harmonia. / Si eres una veu,
tindries el color d’un perfum. / Si eres un perfum,
tindries la veu del color que et duria. / Si eres una paraula,
series estimar-se.
                                                                  Joan Brossa