Petites memòries

Petites memòries
"Deixa't portar per l'infant que vas ser."
de José Saramago

El Balancí
edicions 62

Juny 2010

Sembla que quan mor un autor reconegut sentis la necessitat de llegir algun llibre seu. I aquesta vegada ha estat amb en Saramago. Tenia per llegir aquest petit llibre d'ell i el vaig fer passar davant d'altres que esperen pacientment el seu torn sobre la tauleta de nit.

És un llibre suau, agradable, dolç, tot i les entremaliadures i bestieses que feien els nens en aquella època. Perquè és d'això de què parla el llibre. Records i vivències de la seva infantesa en un petit poble prop de Lisboa, Azinhaga, i de Lisboa mateix on va anar a viure de petit; però sempre tornava a Azinhaga... Tot llegint-lo te'l pots imaginar petit, corrent pels carrers del poble i pels camps, treballant i ajudant i fent aquelles coses que ara ja no es fan però que sí que ens explicaven els nostres pares. Temps en què els nens no eren tan vigilats ni protegits, temps en què els nens vivien, creixien, passaven por, reien i jugaven però que no té res a veure amb els nens d'avui. Crec que pot ser un bon exercici pels nostres joves per veure un altre tipus de vida, més dur però mot ple de vivències i satisfaccions. Saramago, a més, escriu d'una manera tan clara i agradable que totes les descripcions se't fan curtes. Sembla mentida que pugui omplir un llibre explicant fets senzills de la vida diària, fets que nosaltres ni pensaríem en descriure; i ell ho fa magistralment.

Tornaré a Saramago...