Les Arts de Piranesi

Les Arts de Piranesi
Arquitecte, gravador, antiquari, vedutista i dissenyador


Caixaforum
amb Isabel Larruy

20 de novembre de 2012

Hem estat avui al Caixafòrum. Em feia mandra anar a veure gravats, no hi entenc, i el nom de Piranesi m'era del tot desconegut. Però m'he decidit a anar-hi i n'estic molt contenta. M'ha agradat molt i no entenc com un personatge com aquest no té més anomenada entre la gent corrent com nosaltres, com no s'estudia en els llibres, com no se'n parla...

Giambattista Piranesi va néixer a Venècia l'any 1720 i va morir amb 58 anys deixant rere seu una obra ingent i d'un gran valor artístic i històric. Era una persona que s'impressionava fàcilment amb tot el que veia i treballava pensant en el seu present però també amb la història, amb el perquè de les coses. El dia que va entrar a Roma i va descobrir una ciutat plena de columnes. arcs, restes històriques... va decidir quedar-s'hi i treballar allà. Ens ha deixat, sempre amb gravats, com es construïa la Via Àpia, les columnes treballades. Va dissenyar les clavegueres de Roma i es va dedicar a dissenyar elements artístics i llars de foc per la gent de diners de Roma i Venècia, Tothom volia alguna cosa feta per Piranesi, però una cosa única. O sigui que no trobarem dues llars de foc ni dues gerres iguals.

També va dissenyar el Cafè dels anglesos. Allà era obligatori prendre cafè i no té. I el va decorar amb motius egipcis ja que la majoria d'anglesos que vivien a Roma havien estat treballant a Egipte. El Cafè encara existeix.

Va viatjar a Grècia i va descobrir la bellesa i en va quedar fascinat. Si els romans volien carreteres,  clavegueres i coses necessàries, els grecs es delien per la bellesa, per l'art. Llavors ell va ajuntar les dues civilitzacions sempre impressionat i entusiasmat.

Va poder treballar tranquil perquè es va casar amb una dona rica, Àngela Pasquini, parenta del Papa Clement XIII, i els seus fills van tenir de padrins els Papes de Roma. Un padrí era llavors molt important: t'obria portes i et facilitava la vida i la feina.

Arquitecte i crec que també es podria dir enginyer, gravador, antiquari, vedutista i dissenyador. La paraula vedutista l'he haguda de buscar, no sabia què volia dir. És un gènere pictòric que ve de la paraula veduta, en italià, que vol dir vista. Són paisatges urbans amb tota mena de detalls, quasi fotogràfics.  És típic de Venècia i gràcies a aquest estil es va poder reconstruir la plaça major de la ciutat de Varsòvia, completament destruïda durant la guerra. Amb els quadres vedutistes de Canaletto van poder tornar a fer les cases detall per detall i deixar-les tal i com eren en un principi.

Aquestes vedutes es venien com a postals i la gent en comprava i les ensenyava quan tornaven a casa seva. Trobem a l'exposició més de 250 gravats, fets sobre plaques de coure. Sembla que aquests gravats els van trobar a Venècia i no els hi van donar importància. Els van llençar. Un dia, en un mercat o subhasta, un francès els va veure i els va donar la importància que es mereixien. Va comprar les 250 peces i, després, tot Itàlia anava al seu darrere per comprar-li.

També podem veure una projecció en 3D de les Carceri d'invenzione. Piranessi va dissenyar una presó i els dibuixos són molt durs. Diuen que tot és inventat però és ben real. Hi ha gent que les ha visitat i en dóna fe.

Una gran part de l'obra d'aquest artista té fama de ser producte de la imaginació o de les drogues. Però Factum Arte ha elaborat vuit prototips d'elements de decoració que la gent deia que no podien fer-se en realitat i els ha presentat al públic. I avui estan en aquesta exposició.

També hi ha un fotògraf, Gabriele Basilisco, un dels més importants fotògrafs de l'arquitectura de l'actualitat, que s'ha dedicat a buscar les vedutes que Piranesi va gravar i les ha retratades tal com estan en l'actualitat, des del mateix punt de visió que els gravats de Piranesi.

I així podem contemplar i admirar les imatges al costat dels gravats i constatar que són les mateixes construccions, situades de la mateixa manera, només que hi falten cases velles que s'han enderrocat i en comptes de grans obres ara en la majoria hi ha runes, o estan molt deteriorades.

És una exposició molt original, molt densa i molt instructiva. Repasses art, història, disseny, fotografia... una pila d'arts juntes que amb les explicacions de Isabel Larruy et fan entrar una mica en aquest món del gravat i de l'art multidisciplinari. 

Giambattista Piranesi

Exposició ha estat concebuda per Michele de Lucchi i produïda per la Fondazione Giorgio Cini i Factum Arte.

Organitzada a Barcelona per l'Obra Social La Caixa.

Els més de 250 gravats procedeixen de la Fondazione Giorgio Cini

Es pot visitar fins al 20 de gener. Val la pena!