Advent

Advent 2012

Ho he rebut i m’ha agradat. I penso que us agradarà a vosaltres.

Bon Advent!

En el ventre d’una dona embarassada es trobaven dos infants. L’un pregunta a l’altre:

- Tu creus en la vida després del part?

- És clar que sí! Algun cosa ha d’existir després del part. Potser som aquí perquè necessitem preparar-nos pel que serem més endavant.

- Bestieses! No hi ha vida després del part. Com seria aquesta vida?

- No ho sé però segurament... hi haurà més llum que aquí. Pot ser que caminem amb els nostres propis peus i ens alimentem per la boca.

- Això és absurd! Caminar és impossible. I menjar per la boca? Això és ridícul! El cordó umbilical és per on ens alimentem. I et dic una cosa: la vida després del part està exclosa. El cordó umbilical és massa curt.

- Doncs jo crec que hi deu haver alguna cosa. I potser és tan sols una mica diferent del que estem acostumats a tenir aquí.

- Però mai no ha tornat ningú del més enllà, després del part. El part és el final de la vida. I, si ho penses bé, la vida no és res més que una angoixada existència en la foscor que no porta enlloc.

- Bé, jo no sé exactament com serà després del part, però segur que veurem la nostra mare i ella ens cuidarà.

- La mama? I tu creus en la mama? I on creus tu que és, ella?

- On? En tot el voltant nostre! Vivim en ella i a través d’ella. Sense ella tot aquest món no existiria.

- Doncs jo no m’ho crec! Mai no he vist a la mama. Per tant, és lògic que no existeixi.

- Bé, però sovint, quan estem en silenci, tu pots sentir-la com canta o com acarona el nostre món. Saps?... Jo penso que hi ha una vida real que ens espera i que ara estem només preparant-nos per viure-la...