25 de novembre

25 de novembre
Eleccions

Ahir va ser el gran dia, el dia esperat per molta gent: el dia de les eleccions. Cap enquesta ni cap reflexió donaven peu al resultat que ahir vespre escoltàvem sense acabar de creure que fos així. Que Esquerra pujava i molt ho intuíem i n'estaven molt satisfets. Que C's també pujaria ho vèiem clar i comptàvem que trauria vots al PP. Que el PP quedés en quarta posició ho desitjàvem. Però que CiU baixés tant, que perdés tants escons no ens ho pensàvem ni en el pitjor dels casos.

En primer lloc la participació ha estat molt alta, quasi un 70%. Vol dir que molta gent, més que en altres convocatòries, ha estat sensibilitzada i ha volgut opinar i fer que la veu del poble fos ben palesa davant els polítics.

El President Mas ha estat el punt de mira i el blanc del govern espanyol que el vol enfonsar com sigui, vol acabar amb ell. Sense pensar que si enfonsen al President molta gent hi ha al darrere que recollirà el seu testimoni i tirarà endavant. Molts catalans, que l'han votat o que no l'han votat, li fan costat. Mas ha estat el Pep Guardiola de la política. Ha ensenyat el que és una campanya sense retrets ni insults, sense mentides ni falta d'ètica. Ha estat coherent i clar, no ha amagat res ni ha promès el que no podia donar. Segur que durant aquests dos anys hagués pogut fer alguna cosa diferent, que no tot el que ha fet ha estat encertat, però som humans i és lògic que així sigui. I les retallades no són del gust de ningú i això també passa factura. 

Però ara s'obre una altre etapa. Molts pensem que ja ha arribat l'hora que CiU i Esquerra treballin junts per Catalunya. Oriol Jonqueres ha tornat el prestigi i el saber fer i parlar a Esquerra Republicana i crec, sincerament, que junts poden fer molta feina. Em sap greu pel president Mas la davallada d'escons però sempre en una desfeta s'ha de buscar la part positiva i en aquest cas la part positiva és que Esquerra ha quedat en segon lloc, que poden treballar junts i que el Parlament queda amb majoria sobiranista sobrada, cosa que fa que es pugui tirar endavant el procés independentista.

Madrid no ens entendrà mai. Si haguessin estat d'acord amb el pacte fiscal potser ara estaríem en una altra situació. I fent que CiU quedi amb menys representació perden l'oportunitat d'un interlocutor que vol parlar, escoltar i entendre's. Ara es trobaran amb una paret independentista on podran picar i repicar que no aconseguiran res. El poble català ja n'està tip. S'ha decantat per un partit més independentista i arribarem al final. I que l'estat espanyol es trobi amb les conseqüències d'una campanya bruta, sense ètica, plena de mentides i difamacions... per tant gens democràtica.

Hem de seguir parlant, sense cridar, sense barallar-nos, trobant punts en comú entre els partits del Parlament i anar posant solucions als problemes de la gent i al procés de independència.

Mas i Jonqueres, no ens falleu!

I escolteu, si us plau, a Salvador Cardús.
I mireu-vos aquest vídeo d'en Vicent Partal que és molt entenedor i fa pujar la moral!