Del Danubi al Tenes

Del Danubi al Tenes
Els Brustenga de Santa Eulàlia de Ronçana
de Joaquim Brustenga Etxauri

9 de desembre de 2012

El meu germà Joaquim ha escrit una petita història novel·lada sobre els Brustenga  des de l'any 1229 fins als nostres avis. Els qui seguiu el blog ahir ja vaig comentar-vos que ens havia regalat el llibre durant la festa de Can Brustenga. I que aviat us en donaria l'opinió. Com podeu veure el vaig llegir ahir mateix, a la nit, i per whatsapp li vaig comentar que m'havia agradat molt. Eren quarts d'una de la nit. 

És un petit llibre ple d'anècdotes, algunes de les quals jo no coneixia; no sé si és que són novel·lades o simplement que no les recordo. D'altres les he sentides força vegades per boca del meu pare. Tots els personatges i dates són reals i el fet d'estar novel·lat fa que sigui fàcil i entenedor de llegir i amb poca cosa et fas una noció del que ha estat aquesta nissaga a la qual la majoria de nosaltres ens sentim orgullosos de pertànyer. Està ben documentat amb alguns comentaris en català antic que donen força a la narració. 

Tots els documents, el Fons Patrimonial de Can Brustenga, de Santa Eulàlia de Ronçana, de l'any 1261 a 1926, pergamins i notes que s'han trobat sobre la família estan recollides i guardades a l'Arxiu Comarcal del Vallés Oriental, a Granollers. 

La història de la nostra família comença quan Jaume I es vol divorciar de la seva dona, Elionor de Castella, i demana al Papa Gregori IX l'anul·lació del matrimoni. I vol casar-se amb Violant, filla del rei Andreu II d'Hongria. El primer Brustenga de qui tenim notícia és d'un germà del baró Ramon Brustenga que va estar a Perugia amb el Papa i s'hi va quedar, encisat per la ciutat i la seva gent. I va deixar allà una nombrosa descendència que encara ara podem trobar, i hem conegut, els Brustenga de Perugia. Ramon de Brustenga va acompanyar la reina Violant fins a Barcelona i restà aquí i  així va començar la història dels Brustenga a Catalunya. 

Quatre vegades no va haver-hi hereu sinó pubilla i les quatre vegades les pubilles van exigir que els fills portessin el cognom Brustenga. I així seguim amb el cognom. 

Actualment a Can Brustenga l'hereu és el meu cosí Francisco, casat amb la Carme i amb tres fills. Si seguissin el costum de fer hereu, cosa avui en dia força obsoleta tot i que gràcies a ella es conserva Can Brustenga i altres masies de Catalunya  l'hereu,  que no seria el gran, seria en Josep, casat i amb un fill, el Marc, que seria, en el seu moment, l'hereu de Can Brustenga. 

Ens hem acostumat a aquesta tradició catalana però els temps van canviant, les cases pairals són molt costoses de mantenir i dificultoses per viure-hi i, malgrat la bona voluntat dels diferents hereus, no podem assegurar que aquest costum duri sempre. 

De moment  però, hi ha la il·lusió i el interès que així sigui i esperem que aquest llibre que en Joaquim ha escrit ajudi als nostres néts a entendre d'on venen, quines són les seves arrels i se les estimin. 

Gràcies, Joaquim, pel llibre!