Riells del Montseny

Riells del Montseny

9 de març de 2013

 

 

 

Amb el dia tan clar i assolellat que feia avui no ens hem pogut resistir a agafar el cotxe i fer una escapada al Montseny. Amb en Lluís i la Fefa ens hem arribat a Riells del Montseny on hi ha una petita ermita que no coneixíem. I que seguim sense conèixer perquè avui hi havia un casamnent i ens ha estat impossible entrar-hi.

 

 

Hem dinat allà mateix, al Hostal Bell-Lloc, un restaurant molt agradable on sembla que s'hi va refugiar una temporada l'abat Escarré i on Mossèn Pere Ribot hi va viure una pila d'anys deixant la seva petjada entre altres coses amb la seva poesia.

A la paret de l'ermita hi ha un vidre protegint una inscripció on parla de Mossèn Pere Ribot. Llàstima que no es llegeix massa bé. Si feu gran la foto podreu llegir què hi posa. Vull només destacar una frase seva emmarcada dins la dictadura franquista: ...podran arranar, però no podran desarrelar. Riells va ser lloc de peregrinatge contra la dictadura franquista i un dels més ferms refugis de la nostra intel·lectualitat més compromesa.

 

 

Ens ha quedat entrar a l'ermita i pujar al castell de Montsoriu per un camí d'uns quaranta minuts pujant i també parlar amb l'amo del restaurant que té molta cosa per explicar... Però es feia tard perquè volíem arribar a Barcelona a temps de veure els pianos de cua al carrer, organitzat pels de  Maria Canals.

Tenim una excusa per repetir l'excursió!