La ratonera

La ratonera

de Agatha Christie

Teatre Apolo

5 de març de 2014

Versió i direcció: Víctor Conde
Actors: Mariona Ribas, Ferran Carvajal, Aleix Rengel, Xavier Bertran, Anna Gras-Carreño, Santi ibáñez, Joan Amargós, Isabel Rocatti

Porta ja 62 anys triomfant a Londres i Barcelona es vol afegir a l'èxit d'aquesta obra de l'Agatha Christie. 

Tots més o menys hem llegit i rellegit les obres d'aquesta autora però a mi se m'havia oblidat completament qui era l'assassí. Per tant vaig poder gaudir de l'obra amb la incògnita fins quasi al final, que ja vaig adonar-me de quin personatge era el culpable. I el que em va costar que el Jaume no em digués qui era! 

Acostumats al teatre d'ara, aquesta obra la veiem desfasada, antiquada, previsible, amb un vocabulari que et recorda els teus anys joves... Era el teatre que teníem quan érem joves i ens agradava. Ara hi vas i en gaudeixes però com a record, com a nostàlgia d'uns temps quan seies en un racó a llegir l'Agatha Christie o et ficaves al llit amb el llibre i no apagaves el llum fins que l'havies acabat. 

Els actors treballen bé i l'escenografia és correcta.

Diferents personatges es presenten en una casa aïllada per passar-hi uns dies. La neu fa que quedin aïllats i un policia es presenta a la casa per prevenir-los ja que s'ha comés un crim a la ciutat i han trobat un paper amb el nom d'aquella mansió. I una menció a la cançó "Tres ratoncitos ciegos". I pensen que per això hi haurà tres víctimes.
Quan acaba l'obra, un actor pren la paraula i es dirigeix al públic: ens fa còmplices del crim i demana que no diguem a ningú el nom de l'assassí. I si ho fem que ens atenguem a les conseqüències!
Naturalment, callem...

Pel fet de ser el dia de l'estrena el teatre estava ple de gent de teatre i de personatges públics. Nosaltres, a la fila 5, podíem contemplar tot el panorama de gent coneguda i al sortir teníem a punt una copa de cava. 

És curiós que aquesta obra ho ha pogut ser portada al cinema per una clàusula que especifica que mentre s'estigui representant no es podrà fer. Mai l'autora no hagués pensat que tindria tant d'èxit! Ella acostumava  a regalar els drets d'autor a familiars o amics. I aquesta vegada els va regalar al seu nét de 9 anys creient que l'obra es representaria uns 8 mesos. I encara ara està generant diners per a aquest nét que, ja fa anys, va fer una Fundació que és on van a parar aquests beneficis.